Garzón, moralment apallissat
Intento imaginar el que deu sentir el jutge Garzón veient com els seus col·legues el jutgen al Suprem. Intueixo l'amargor que li produeix, el sentiment d'injustícia profunda que deu sentir veient-se jutjat per unes acusacions que troba injustes de gent que n'ha fet de l'alçada d'un campanar, membres de la xarxa de corrupció coneguda com a Gürtel. Sentint-se perseguit i veient com companys de toga li passen factura a ell, al jutge mediàtic, al magistrat estrella que una determinada premsa ens va vendre com a semidéu. Ell, el hombre que veía amanecer, l'home que estava per damunt de bé i del mal, que va perseguir ETA, que va perseguir els GAL, que va perseguir els narcotraficants més importants. Això sí, el gran jutge mediàtic veia a vegades que les seves instruccions des del jutjat central número 5 de l'Audiencia Nacional eren rebregades pels tribunals que jutjaven els seus casos. I també en algun moment es devia sentir home objecte d'algun director de diari que els va utilitzar.
Va voler ser ministre de l'Interior però es va sentir utilitzat per Felipe González. Es va venjar, i segur que encara pensa que va quedar curt perquè no va poder posar nom a la X dels GAL. Però és un magistrat conegut arreu del món, el paladí de la justícia espanyola.
Sí, segur que Garzón pensa totes aquestes coses mentre veu com no li accepten les recusacions contra els magistrats que sap que el volen condemnar. I com el judici avança. M'ho puc imaginar. Però immediatament recordo una imatge que conservo clara: la d'un company a Barcelona que baixa d'un autocar que el torna des de Madrid. Era un dels detinguts el 1992 en l'operació que porta el nom d'aquest jutge. I el recordo masegat de dalt a baix, amb blaus per tot el cos després d'haver passat moltes hores incomunicat a mans de la Guàrdia Civil i d'haver declarat davant d'aquest jutge, que no va fer cap cas de la pallissa que havia rebut i les vexacions que havia patit. Garzón es deu sentir moralment apallissat, però recordo les seves camises de seda i la mirada que dirigia als qui li presentaven denúncies per tortures, tortures que ell no va investigar. Aquella gent estava moralment, però també físicament apallissada. No sé si hi deu pensar, ara, en aquestes coses.
