Opinió

LA CRÒNICA

DE tarragona

L'arquebisbe de la polèmica

No ens ho esperàvem que l'arque­bisbe de Tar­ra­gona, Jaume Pujol, s'afegís a la cada cop més llarga llista de dig­na­ta­ris eclesiàstics que es per­me­ten un reguit­zell de decla­ra­ci­ons polèmiques, d'aque­lles que dei­xen boca­ba­dat. I no perquè li atribuíssim un pen­sa­ment pro­gres­sista que estem segurs que ell no com­par­teix, sinó perquè, més aviat, l'incloíem en una certa tra­dició, dins l'Església cata­lana, de man­te­nir-se al marge dels des­a­gra­da­bles esti­ra­bots amb què ens regala, de tant en tant, la con­ferència epis­co­pal espa­nyola. Fins dilluns pas­sat, doncs, vivíem en el con­ven­ci­ment que els bis­bes cata­lans eren con­ser­va­dors, però dis­crets. Més pròxims a l'estil de The Times que al d'Intere­co­nomía, si fem un símil periodístic.

I heus aquí que entre­vis­ten Jaume Pujol a la tele i diu tot allò de les dones (no poden dir missa perquè cadascú té la seva funció, i la d'elles és ser mares), dels homes (les dones els han de trac­tar com si fos­sin el fill més petit de la casa) o de l'homo­se­xu­a­li­tat (no és esca­ient per a les per­so­nes ni per a la soci­e­tat). L'arque­bisbe diu tot això i esclata la polèmica. Les xar­xes soci­als en van ple­nes. D'indig­nació i de res­pos­tes cor­ro­si­ves. En retinc una d'una noia que, comen­tant la qüestió del sacer­doci, argu­menta que, tard o d'hora, quan aca­bin bus­cant dones per fer de cape­llans no en tro­ba­ran cap que ho vul­gui ser.

No sé si és cert que aca­ba­ran reco­llint el que han sem­brat, perquè la història ens demos­tra que ni la raci­o­na­li­tat ni el sen­tit comú solen pre­val­dre con­tra les sim­pli­fi­ca­ci­ons i els pre­ju­di­cis repe­tits mil vega­des, però en qual­se­vol cas m'esgar­rifa la natu­ra­li­tat amb què Pujol es val d'aquests pre­ju­di­cis per estal­viar-se la lògica. Quan des­carta el sacer­doci femení tot exal­tant la mater­ni­tat, comet un abús de llen­guatge que tot­hom hau­ria de poder veure: limita les dones al paper de mares, i ignora interes­sa­da­ment els deu­res de la pater­ni­tat, que també podrien invo­car-se per pro­hi­bir als homes qual­se­vol ofici o funció. Però no. Només són les dones, les que han de pagar un preu pel fet de poder ser mares. Es veu que als homes la pater­ni­tat ens ha de sor­tir de franc. I, a sobre, hem de ser trac­tats “com el fill més petit de la casa”. Amb con­des­cendència, pot­ser, però com uns reis. A mi, com a home m'ofèn, que aquest arque­bisbe pensi això del meu gènere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.