Opinió

Vivim en un embolic

“Visc en un embolic.”Hem de suposar que Mariano Rajoy volia dir que des del govern estant ho veu tot molt embolicat. Hi podia haver afegit: “Vivim en un embolic.”

Té raó. Venim d'uns dies embolicats a Catalunya: augmenta l'atur, l'aeroport del Prat continuarà gestionat des de Madrid. Spanair ha tancat i ha deixat els treballadors a la seva sort. El més calent del pacte fiscal és a l'aigüera, etc.

A Espanya també han viscut la seva creu en veure que Correa és a punt de sortir de la presó. Camps ha quedat lliure de culpa en espera d'un càrrec i Garzón és més qüestionat que mai...

És cert que vivim en un embolic. Tot i que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, pot respirar després d'haver-se reunit amb Artur Mas i Iñigo Urkullu.

Rajoy pot estar tranquil perquè intueix que, a banda de la seva majoria absoluta, pot comptar amb els bascos del PNB i amb els catalans de CiU per a les importants reformes laborals i financeres que ha de tirar endavant, i que creu que serviran per aixecar el cap i sortir de la crisi.

Aquesta setmana, Rajoy ha deixat content el president del PNB, Iñigo Urkullu. El dirigent basc ha sortit content de La Moncloa perquè diu que Rajoy ha estat comprensiu pel que fa a fer concessions als presos d'ETA per seguir el guió de la Declaració de Sant Sebastià i del procés negociador que ha gestionat Zapatero.

Ara el que ha de moure fitxa és el govern de l'Estat i fa tota la impressió que ho farà. Amb la majoria absoluta del PP, amb els nacionalistes bascos del PNB a la butxaca i amb els de CiU disposats a donar el vistiplau a temes econòmics i laborals, Rajoy viu en un moment de glòria per molt que en veu baixa cregui que viu en un embolic i que la reforma laboral li costarà una vaga general.

El president de la Generalitat, Artur Mas, també ha sortit content de La Moncloa en veure que el govern espanyol està disposat a pagar el que deuen a Catalunya i que no s'ha tancat la porta al pacte fiscal.

Zapatero va començar a caure en desgràcia quan es va posar en contra els nacionalistes bascos i els catalans. El mateix, en menor grau, els va passar a González i Aznar. Rajoy no vol caure en aquest error, tot i que haurà d'aguantar la pressió d'alguns dels seus, que no entenen que els presos d'ETA hagin de tenir cap tracte especial ni que Catalunya necessiti un pacte fiscal.

Hem entrat en un moment embolicat en què els catalans haurem d'explicar amb mes claredat que mai on volem anar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.