Opinió

Fiar-ho tot a l'atzar

La preocupació
per crear ocupació
s'ha de convertir en
una prioritat, però hi
ha exemples que ens demostren que
no justifiquen determinades actuacions a qualsevol preu

Més de mil anys d'existència donen per molt, i durant tot aquest temps les hem vist de tots colors. Durant més d'un mil·lenni Catalunya ha viscut moments d'expansió i altres de greus dificultats. Ara ens toca viure i gestionar un d'aquests períodes difícils de la nostra història, propis d'una massa llarga crisi econòmica. Tot i la gravetat objectiva de la situació i els riscos que genera, aquest no és el repte més gran a què hem hagut de fer front. A nosaltres mateixos ens hem d'exigir una actitud responsable i un aprenentatge útil i als nostres governants els hem de demanar que s'actuï per tal de redreçar la situació o actuar sobre les seves conseqüències. S'ha de tenir determinació per prendre decisions i encert per tal que siguin les adequades. Això resulta especialment evident ara, quan estem pagant les conseqüències d'haver fet apostes errònies i de no haver estat capaços d'abordar les grans reformes quan les podíem fer.

fa gairebé dues dècades que prediquem la necessitat de canviar el nostre model productiu, apostant per l'excel·lència, pels sectors del coneixement i els que ofereixen valor afegit, però hem estat incapaços d'avançar significativament en aquesta línia i, ni tan sols, de forma important per millorar la nostra productivitat i competitivitat. Ara s'aborda l'enèsima reforma laboral, assumint que serà inútil per crear ocupació i esperant que sigui suficient per evitar que es continuï destruint llocs de treball al mateix ritme que fins ara. Es pot arribar a qüestionar si s'ha anat massa lluny en la desregulació de les relacions laborals però, en tot cas, aquesta és una matèria en què si s'arriba a aquesta conclusió serem a temps de fer marxa enrere. Si es considera que no s'ha encertat en les modificacions plantejades, se'n poden fer unes altres, i el canvi de paradigma és entendre que s'ha de ser prou flexible per adaptar-se a les necessitats actuals i als possibles nous escenaris. Això pot passar amb alguns drets reconeguts en el nostre marc laboral però també a la modificació del catàleg de serveis públics. Tot i que ara resulti difícil de preveure, algunes de les coses a les quals s'ha hagut de renunciar poden tornar a ser viables, i caldrà tornar a exigir-les, en un escenari de creixement.

La mateixa rapidesa per gestionar les necessitats immediates s'ha de convertir en reflexió madura per mesurar les conseqüències a llarg termini de decisions que ara poden ser semblar recomanables per les dificultats del context però que poden condicionar-nos molt més enllà d'aquest cicle. La preocupació per crear ocupació s'ha de convertir en una prioritat, però hi ha exemples que ens demostren que no justifiquen determinades actuacions a qualsevol preu. Els últims dies ha estat notícia la possibilitat que es construeixi un macrocomplex conegut com Euro-Las Vegas o Eurovegas, la qual cosa ha servit perquè Barcelona i Madrid plantegin un nou pols per tal d'emportar-se la multimilionària inversió. Aquesta és una qüestió que planteja, com a mínim, dos grans debats. Un d'ells afecta quins són els límits de les concessions a fer per tal de convertir-se en una opció més a tractiva que la resta de competidors. L'altre debat incideix sobre el model de ciutat i de país que volem i si l'hem de decidir nosaltres o hem de deixar que ens hi portin les actuals necessitats.

El turisme és el nostre principal sector econòmic, i fa temps que vàrem coincidir a dir que calia actuar per millorar la qualitat de la nostra oferta. El clima i els atractius geogràfics són condicions necessàries però no suficients per al tipus de turista el qual aspirem a seduir. L'oferta cultural i gastronòmica són complements perfectes per al turisme de qualitat. En aquest sentit, cal aplaudir la iniciativa de promoure el reconeixement de la nostra cuina com a patrimoni immaterial de la humanitat. Barcelona ha actuat com una de les puntes de llança d'aquesta transformació i la capital del país s'ha convertit en un del millors i més atractius reclams. Continuaríem enviant el mateix missatge si deixéssim que es convertís en la capital europea del joc? Continuaríem rebent la mateixa tipologia de visitants? Segur que no. Les desenes de casinos i hotels que es volen construir anuncien la creació de cent mil llocs de treball. Quin perfil de treballadors es busca? Els trobarà aquí? Només hi ha una cosa pitjor que cometre l'error de no fer res, i és equivocar-se amb alguna cosa que no tingui remei.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.