Opinió

LA GALERIA

Qui ha guanyat al PSC?

Si volen sortir-se'n que es deixin de personalismes i treballin per convèncer no els militants, sinó la gent que va (o no)
a votar

Així com va quedar clar que el congrés del PSC a escala nacional el va guanyar l'aparell, ahir vaig descobrir dos companys generalment ben informats intentant posar-se d'acord en qui havia guanyar el congrés a les comarques gironines: oficialistes o renovadors? Al marge de la broma que al PSC de Girona sempre acaba guanyant Joaquim Nadal, no queda clara la magnitud de la baralla, ni tan sols es reconeix que hi hagi hagut baralla, ni tampoc que es pugui parlar d'un guanyador clar. Ni de qui és aquest guanyador. De fet, si mirem l'executiva hi trobem un nou primer secretari, l'alcalde Juli Fernández, i en un lloc ben destacat, Pia Bosch, portaveu i vicesecretària, i Ignasi Thió, cap del sector que va buscar la primera secretaria contra Fernández i Bosch amb el suport de gent més jove i que és ara secretari d'organització. De president, Quim Nadal, i a la resta de l'executiva, alcaldes i alcaldesses, gent amb pes en ajuntaments importants i un home de llarga trajectòria al Parlament i en el govern com és Manel Nadal. Hi ha representació de totes les parts teòricament enfrontades i totes elles autoconsiderades guanyadores del congrés.

Molt bé, el congrés ja ha passat, algú s'haurà de llepar alguna ferida, però als qui no són militants això no els acaba d'importar. El PSC ha de decidir què vol ser de gran. Està en una cruïlla delicada. Ni el 2008 va ser gràcies a les cares gironines que van guanyar per golejada en les eleccions generals, ni les cares gironines han estat les culpables de la davallada que ha vingut després. Però no n'hi ha prou d'esperar que a Madrid o Barcelona siguin decisius. El PSC al territori ha de marcar perfil propi, i per fer-ho s'ha de deixar de politiquetes de campanar. No n'hi haurà prou amb defensar la feina feta ni amb culpar el PP i CiU de tots els mals. Ha d'articular un discurs que pugui ser comprat per una gent que en el passat els ha votat i que no se sent còmoda amb altres sigles. Gent que s'ha quedat a casa en les darreres eleccions. El socialisme català ha de ser això, socialista i català, amb plantejaments adequats a l'actual realitat. Ha d'articular discurs propi, marcar paquet i pensar que hi ha molta gent que no se sent ben representada per ningú. Si volen sortir-se'n que es deixin de personalismes i treballin per convèncer no els militants, sinó la gent que va a votar. D'ells depèn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.