Opinió

anàlisi

Eleccions o solucions?

Elec­ci­ons o solu­ci­ons, aquesta és la qüestió. Tinc els meus dub­tes que encara avui els polítics pen­sin més en solu­ci­ons per al gran pro­blema que és la crisi, i les pri­o­rit­zin, que no pas en les pro­pe­res elec­ci­ons. L'últim ple del Par­la­ment de Cata­lu­nya sobre les reta­lla­des va ser un exem­ple clar de com encara avui als dipu­tats els impor­ten molt més les pro­pe­res elec­ci­ons que no les pos­si­bles solu­ci­ons. I, és clar, pen­sen que la crisi econòmica és un bon argu­ment per des­gas­tar el govern i gua­nyar vots. Els que van seguir el debat, segur que es van fer una idea clara: el que menys impor­tava era el país. La demagògia, les con­tra­dic­ci­ons i els sofis­mes només ser­vien per des­gas­tar el govern i mos­trar-ne la feblesa. No hi va haver la res­pon­sa­bi­li­tat d'apor­tar solu­ci­ons per a un país que fa temps que és al pen­dent del pre­ci­pici. La traca final va ser que tots els par­tits de l'opo­sició van votar una reso­lució en què ins­ta­ven el govern a fer un pro­grama de noves inver­si­ons, que, tot afe­git, suposa una des­pesa més ele­vada, de 1.500 mili­ons d'euros. Sor­pre­nent­ment en el ple de les reta­lla­des s'aprova més des­pesa!

Si mirant la sessió van tenir la temp­tació de pen­sar per un moment que entre tant de des­ga­vell econòmic, aque­lles cent vint-i-cinc il·lus­tres per­so­nes des­ti­na­ven el sou a pro­mo­ci­o­nar-se i a pre­pa­rar les noves elec­ci­ons, obli­dant les solu­ci­ons, segur que els va aug­men­tar la iracúndia força graus. Però hi ha una cons­tant que no ens pot agra­dar, fins i tot pot ser injusta, però ens deixa clar que el poder, si no l'exer­cei­xes, te l'exer­cei­xen. Reco­nec que el pre­si­dent Mas ha estat el pri­mer gover­nant d'aquí que ha accep­tat la rea­li­tat i s'ha posat a recon­duir la situ­ació, però és curiós que, mal­grat tota la valen­tia que li reco­nec, hi hagi espais de des­pesa supri­mi­ble que o bé són into­ca­bles o bé no s'hi ha atre­vit. I aquesta mena d'impotència ser­veix perquè els altres pren­guin la ini­ci­a­tiva. A mi no m'agrada que TV3 sigui un forat negre del dèficit i penso que és urgent equi­li­brar-ne els comp­tes. Així, el fet que el Con­sell de Minis­tres aprovés un decret en què hi pro­hi­beix el dèficit, em sem­bla asse­nyat. M'hau­ria agra­dat que això ho hagués fet el meu govern, perquè en el fons, tot i que com­par­teixo la idea, sem­pre em queda un gust estrany, de pen­sar que al dar­rere d'això hi poden haver altres interes­sos. És que recordo aque­lla frase del minis­tre De Guin­dos en què deia que s'apro­fi­ta­ria el dèficit per recen­tra­lit­zar l'Estat. Si el govern de Cata­lu­nya hagués fet un decret així de TV3, les crítiques hau­rien estat majúscu­les.

Quan diven­dres a la tarda la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol feia la roda de premsa del Con­sell de Minis­tres, vaig tenir tres sen­sa­ci­ons: la pri­mera és que les mesu­res són necessàries; la segona és que el meu estat autonòmic, ja prou reduït, s'empe­ti­tia molt més, i la ter­cera és una sen­sació de ver­go­nya per haver tin­gut tants anys aquests ges­tors de la cosa pública en sani­tat que han permès i fomen­tat tanta defrau­dació. I, en aquest cas, també penso que la mala gestió que ha por­tat al col·lapse sani­tari, i què ara ha de pagar el ciu­tadà, hau­ria de ser puni­ble. O no és mal­ver­sació de cabals públics, això? Com pot ser que ningú mai no hagués denun­ciat la mag­ni­tud d'aquests fraus? Com pot ser que ara tot­hom cone­gui el turisme sani­tari, i en parli, i no s'hi hagués posat remei? Quina res­pon­sa­bi­li­tat hi tenen també aquests grans cons­truc­tors que cons­truïen com­ple­xos de segona residència per atreure jubi­lats euro­peus, amb l'ajut de la barra lliure sanitària? Què hau­ria de dir un govern seriós d'un país seriós, quan una ambai­xada comu­nica a la ciu­ta­da­nia del país que viu aquí les ges­ti­ons que han de fer, i amb quina forma, per bene­fi­ciar-se d'aquesta mena d'auto­ser­vei gratuït que és el sis­tema sani­tari esta­tal? Només tinc dues res­pos­tes: o som una colla d'inep­tes o torno al títol: les elec­ci­ons són incom­pa­ti­bles amb les solu­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.