“‹Hay dinero para rato...›”
Corre per la xarxa que Rajoy ha assegurat que no hem de patir perquè “hay dinero para rato”. Mai tan ben dit. No hi ha diners per pagar els deutes amb Catalunya reconeguts per la llei i per tant no arribaran els 759 milions i els 219 milions de l'addicional tercera de l'Estatut que ens deuen, però no pateixin que el govern espanyol no pot permetre deixar caure Bankia i per tant injectarà diner públic per salvar aquest banc, posar-lo al dia amb els diners que surten dels impostos i després ja el vendran per un euro a algú que farà negoci. Molt diferent del que ha passat amb les caixes catalanes, per exemple, no? Quina és la diferència. No deu ser que Bankia és la caixa de Madrid i que al capdavant hi havia fins ara l'exministre d'Economia d'Aznar, el senyor Rato Figaredo (“Estona Figaredo” per algun diari traduït del castellà)? Algú hauria d'aclarir si és veritat que l'absorció que La Caixa havia plantejat d'aquesta entitat en unes condicions molt favorables als madrilenys se'n va anar en orris perquè els absorbits pretenien manar sobre els compradors i trobaven inadmissible que la seu fos a Barcelona. Diuen que això no agradava a la presidenta de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre. No agradava al poder central. Ja ho saben, perquè va passar amb Endesa; “antes alemana que catalana”, deien, i ja ho veuen, ara és italiana. De tota manera, millor que no hagi estat així i millor que ara posin al capdavant de Bankia algú que sap de què va el negoci encara que tingui una jubilació multimilionària per haver accedit a no fer ombra al president del BBVA que representa la A d'Argentaria.
Això sí, va la vicepresidenta espanyola al congrés del PP a Catalunya i diu que ens estimen molt. I Montoro diu que Espanya necessita que a Catalunya hi hagi recuperació econòmica. És clar que també va ser Montoro qui va negar que hi hagués dèficit fiscal i, trinco-trinco, ara mateix parlem de 16.000 milions d'euros anuals que se'n van per no tornar. Rajoy ahir mateix deia al senador Vilajoana que no podia acceptar que es digui que el govern espanyol ofega Catalunya. Ho diu perquè deixen diners per pagar les nòmines, però sí que es pot dir, i s'ha de dir i ben alt. El dèficit fiscal és del 8% del PIB i això escanya Catalunya. Cal recordar-ho.
