Opinió

L'endemà del dissabte

Dimoni.

Últi­ma­ment la crisi perenne del sec­tor del lli­bre com­pe­teix amb tan­tes cri­sis en sec­tors de més, diguem-ne, enver­ga­dura, que els mit­jans de comu­ni­cació no li solen pres­tar gaire atenció. Tot això va can­viar la set­mana pas­sada, si més no a Angla­terra, quan James Daunt, el nou direc­tor de Waters­to­nes –la cadena de lli­bre­ries més gran del país–, va sig­nar un pacte amb una empresa que ell mateix feia un temps havia qua­li­fi­cat
de “dimoni des­pi­e­tat”: Ama­zon, la lli­bre­ria vir­tual més gran del pla­neta.

Mareig.

La notícia va gene­rar un munt de titu­lars a la premsa anglesa i va arri­bar a mare­jar tant els de la revista espe­ci­a­lit­zada The Book­se­ller que durant els dos dies següents van dedi­car cinc arti­cles sen­cers al tema. Tot ple­gat perquè Daunt ha decla­rat que d'ara enda­vant, a les seves lli­bre­ries –n'hi ha 300– hi haurà un espai dedi­cat a la venda de Kind­les (els lec­tors de lli­bres electrònics exclu­sius a Ama­zon) i de lli­bres que s'hi poden bai­xar (Waters­to­nes, és clar, rebrà un per­cen­tatge de la venda d'amb­dues coses). Però també, diu, s'hi ins­tal·laran cafe­te­ries –copi­ant així, sense saber-ho, una vella pràctica cata­lana– perquè els cli­ents puguin fulle­jar els lli­bres físics còmoda­ment entau­lats i triar així el for­mat que més els abe­lleixi. “Al cap i a la fi, –explica Daunt en un vídeo aca­bat de pen­jar a You­tube– havíem de solu­ci­o­nar la qüestió digi­tal.”

Repte.

Sé per experiència que per als lli­bre­ters cata­lans –i tenen les seves raons– Ama­zon con­ti­nua sent un dimoni des­pi­e­tat. Ara bé, això no ha estat cap impe­di­ment perquè al Congrés de Lli­bre­ters en Llen­gua Cata­lana, que va tenir lloc a Tar­ra­gona el mes de febrer pas­sat, s'hi hagin deba­tut tota mena de pro­pos­tes inno­va­do­res –la incor­po­ració dels lli­bres digi­tals inclosa– amb vista a la moder­nit­zació del sec­tor. No sé, però, si s'hi comen­tava que l'èxit tan actual com con­si­de­ra­ble del mateix Kindle al món anglo­a­me­ricà es deu en part als ado­les­cents, que el tro­ben cool, i que lle­gir, per tant, també s'ha tor­nat cool. Vés a saber: si els lli­bre­ters cata­lans pac­tes­sin amb el dia­ble amazònic, pot­ser podrien acon­se­guir que els ado­les­cents nos­trats no només des­co­brei­xin que és cool lle­gir digi­tal­ment, sinó que fins i tot ho és fer-ho en un cert idi­oma romànic la mateixa existència del qual tenen una tendència fàcil­ment com­pro­va­ble a obviar quan par­len entre ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.