Els sap greu i no ho faran més

Com si es tractés d'haver dis­pa­rat un mal per­digó a un pacífic ele­fant, els soci­a­lis­tes cata­lans es pene­dei­xen d'haver votat el mateix que el PSOE en referència a la defensa del cor­re­dor cen­tral, con­tra el cor­re­dor medi­ter­rani, que és el que dema­nen a Cata­lu­nya i al qual donen suport a Brus­sel·les. Ho sen­ten, diuen, i rati­fi­quen que és un error inex­cu­sa­ble, pel qual dema­nen dis­cul­pes als cata­lans. No ho faran més; o, almenys, és el que ara diuen.

El pro­blema ve de lluny i va molt més lluny encara. El Par­la­ment català va defi­nir-se a favor del cor­re­dor medi­ter­rani com a impres­cin­di­ble per al bon fun­ci­o­na­ment econòmic de la riba medi­terrània i, de retruc, dels con­següents apro­fi­ta­ments de l'Estat. En la mateixa línia s'han pro­nun­ciat a les auto­no­mies valen­ci­ana i mur­ci­ana. I cal dir que els pro­nun­ci­a­ments han estat unànimes, fins dels popu­lars. Però des de Madrid es defensa el cor­re­dor cen­tral, basant-se en el con­cepte de radi­a­li­tat que manté que tot passa per Madrid, una crònica tan ben expli­cada per Germà Bel i que marca tota una manera d'enten­dre la política. Ara, al Congrés de Dipu­tats han votat una moció insis­tint en la radi­a­li­tat i popu­lars i soci­a­lis­tes hi han votat a favor, encara que a Cata­lu­nya hagues­sin votat una altra cosa.

Incapaços de fer grup propi i al llin­dar de les fide­li­tats al cen­tre o a la perifèria, els soci­a­lis­tes cata­lans mai no han sabut des­lliu­rar-se dels lli­gams obli­gats a la política que emana de Madrid. A més, saben que la pròpia debi­li­tat els fa viure en la inde­fi­nició més pre­gona. Però mol­tes vega­des es fa difícil nedar i guar­dar la roba.

Després de votar, els soci­a­lis­tes del nou PSC s'han pene­dit de la seva infi­de­li­tat a Cata­lu­nya i ara expli­quen que no es van ado­nar del que vota­ven.

Els soci­a­lis­tes cata­lans, mal­grat que digue­ren que tin­drien certa auto­no­mia dins el con­junt del PSOE esta­tal, a l'hora de veri­tat no saben com sor­tir-se'n i dis­pa­ren l'esco­peta sense apun­tar a l'ele­fant, per imme­di­a­ta­ment dema­nar perdó i dir que no ho faran més. Ho diu l'experiència: seguint per aquest camí, segur que al final aca­ba­ran tren­cant-se alguna cosa.