Opinió

viure sense tu

Coratge olímpic

Els grans esdeveniments esportius són el refugi espanyol anticrisi

Han vin­gut per que­dar-se. Ja va pas­sar amb els de l'exèrcit espa­nyol, i ara pas­sarà amb els xan­dalls de la selecció olímpica. L'escalf de les glòries fut­bolísti­ques, que han fet de Cata­lu­nya un gran estanc, amb un munt de ban­de­res que encara recor­den els punts de venda a domi­ci­lis par­ti­cu­lars, ho aca­barà de faci­li­tar. Men­tre tot va avall, i els car­rers cre­men d'indig­nació per l'IVA de la cul­tura, pel de la plas­ti­lina, per l'IRPF dels autònoms, per la sag­nia del dèficit, per la manca d'exem­pla­ri­tat pública, la flama olímpica pre­para sofàs de juliol.

Uns jocs olímpics com­por­ten molts movi­ments. De ter­res i diners a la ciu­tat que n'és la seu, i de ven­des de tele­vi­sors i coi­xins de sofàs a la resta del món. És clar que els de Lon­dres que comen­cen la set­mana vinent no arri­ben en el millor moment perquè tot­hom abraci les smart TV, i faci una per­muta de LED i plas­mes. Sense poder estre­nar tele­vi­sor, el millor con­sol serà el xan­dall espa­nyol. Cer­vesa fresca, copa glaçada, oli­ves i pata­tes serà l'ape­ri­tiu isotònic ideal per veure neda­dors, les noies de la sin­cro­nit­zada, les de la rítmica, piragüistes, llançadors de perxa, mar­tell, salt, tri­ple salt, tan­ques o els 100 metres. I això, vist des d'aquell ver­mell encès que es reflec­teix a la pan­ta­lla.

Els grans esde­ve­ni­ments espor­tius, euro­co­pes, mun­di­als, el ten­nis, grans cur­ses ciclis­tes i ara els Jocs són el refugi espa­nyol anti­crisi. I el xan­dall, una nova ban­dera. En comp­tes de posar en perill les ven­des d'AVE a Rússia cri­ti­cant els dis­se­nya­dors rus­sos, el que hau­ria de fer la ciu­ta­da­nia és córrer a com­prar-se'l, començant pel monarca. De fet, per superar una baixa, per fer recu­pe­ració, és una roba prou còmoda. Per anar per casa, o per anar a com­prar a una gran superfície. I en aquest cas, com han fet broma els matei­xos atle­tes, que són els que els han de lluir, el xan­dall és ideal per anar a una dis­co­teca de polígon, o per anar a robar coure, més que per anar a gua­nyar l'or. És cert que impacta, però cre­ma­llera amunt aque­lles sane­fes i vol­tes a la roba m'envien direc­ta­ment al circ, allà on vivim ins­tal·lats. I és que el més difícil encara ha d'arri­bar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.