Opinió

Un sofà a la riba

Perdre el nord (est)

L'inesperat esclat del dia 11 ha provocat uns nervis colossals

Mentre l'ambaixador dels Estats Units considera que el debat sobre la secessió és “admirable”, el responsable dels afers exteriors de l'Estat afegeix l'habitual llenya espanyolista al foc d'aquests dies. Un afer tan delicat (i avui tan real) com el de la independència mereixeria, almenys, una presa de posició responsable, l'inici d'una disputa que s'hauria de desenvolupar sota uns mínims paràmetres de rigor polític. L'inesperat esclat del dia 11 (i, per exemple, el no gens menyspreable crit inèdit del Camp Nou, tota una novetat històrica) ha provocat uns nervis colossals. La carta del rei Joan Carles, tan tronada, amb un llenguatge tan arcaic i amb consells que sonen amb la música estrident de l'advertiment més que no pas amb l'harmonia del diàleg, s'emmarca en aquest desassossec. I també les declaracions de García-Margallo, el membre del govern de Madrid més proactiu en contra de l'onada sobiranista.

Hi ha formes i formes. Si es parla de “región”, per exemple, com fa ell, la voluntat d'incidir en la petitesa de la qüestió és notòria. Una regió és una part indissoluble d'un tot. Més encara: si fa temps era una definició estrictament centralista ara es converteix també en una mera descripció geogràfica. No és només la Constitució la que avala la unitat d'Espanya sinó també l'orografia. I en diu més, el ministre. Comenta que la hipotètica exclusió de Catalunya de la Unió Europea serà per “un tiempo indefinido, casi eterno”. Què vol dir “quasi etern”? Aquest home és el responsable de la diplomàcia? Que no sap història? Que no sap que si hi ha un adjectiu invàlid en el camp de les ciències socials és aquest “etern”? Però no para. García-Margallo considera que la idea “intelectualmente no es posible”. Com que no és possible? Ens nega fins i tot la possibilitat de pensar-hi, d'entendre-ho com un desideràtum, com desig raonat, com un plantejament racional basat en l'evolució dels fets, en el pas dels segles, el procés cultural, més enllà de la natural efervescència? Estan perdent el nord. L'estan perdent molt i molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.