El Parlament i el dret a decidir
Ha començat el debat de política general que ha de portar-nos a eleccions anticipades i a una declaració ferma del Parlament de Catalunya en el sentit que el nostre país té el dret a decidir. No el tindrà perquè el Parlament ho digui, perquè és un dret inalienable dels pobles com ve recorda tanta gent, sobretot quan parlen de l'altra punta de món. El dret a decidir no ens l'ha de donar ningú perquè és nostre i l'exercirem. Però és important que, fins i tot abans de la nova composició del Parlament de Catalunya, quedi clar que en aquest país ens ho creiem, això del dret a decidir. I espero que els partits catalans tinguin l'altura de mires necessària per no decebre el que, crec, pensa la majoria del poble català. És clar que llavors surten portaveus o càrrecs del PSC i parlen de nació i no parlen de la nostra sinó de la veïna.
Ara molta gent podria interpretar que faig el joc polític i no parlo expressament d'independència. I és així. El gran repte que té ara Catalunya és el dret a decidir. Perquè en aquest acord hi ha d'haver una majoria autèntica, no només de ciutadans, sinó dels seus representants polítics. I se n'exclouran només els que parlen de llibertats i només fan referències a exèrcits, prohibicions i il·legalitats. Els que omplen planes de diaris per garantir drets lingüístics d'una dotzena de persones i neguen representativitat a un milió i mig de persones que van sortir al carrer al crit d'independència. Perquè hi ha una cosa que el nou camí que hem engegat haurà de tenir clar. Haurem d'aprendre a conviure amb aquelles persones unionistes que no volen la independència i que tenen dret a defensar-ho. Perquè hauran de tenir opinió i representativitat si aquest país fa el pas endavant que vol la majoria. I aquí és on hem de buscar complicitats. Necessitem la d'aquells que mai posaran en dubte el dret a decidir, encara que després, quan l'exerceixin, votin de manera diferent o diguin no a un nou estat. Si llegeixen Tres en ratlla, la genial novel·la de Santi Baró que explica el dia de la independència de Catalunya i que han de llegir perquè sembla escrita aquest mateix mes, veuran que fins i tot quan s'ha fet el pas definitiu cal negociar. Per tant deixem clar que tenim el dret a decidir i que l'exercirem quan els qui voti la majoria ho decideixin.
