Opinió

LA GALERIA

Singular Rosa

Sense haver fet mai classes, Curós fou el mestre de Rosa Serra, la qual en serva una gran memòria afectuosa i agraïda

Des del primer de setembre fins a l'últim dia del mes d'octubre, al Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, hi ha una exposició de més de vint escultures en gran format de l'olotina Rosa Serra. Són rèpliques d'obres instal·lades a l'exterior, en diversos pobles i ciutats d'arreu del món, però, és clar, arreu del món hi ha molta més obra d'aquesta escultora deixebla del gran Lluís Curós i admiradora d'Henry Moore –que, per cert, no agradava gaire a Curós–. Aquest paper d'avui no podrà ser imparcial, perquè tinc la sort i el goig de considerar-me amic de la Rosa, de la qual valoro l'amistat i admiro l'obra, ho dic sense embuts. Recordo amb precisió de pel·lícula el primer dia que vaig entrar al seu taller olotí. Era al mes d'abril, un dissabte a la tarda. La sorpresa i el bon acolliment van ser instantanis en el moment d'obrir la porta al capdamunt de l'escaleta. Una mena de força emanava de les còpies dels treballs exposats a les lleixes, però també del sostre, el terra, les parets. És clar, aquell era l'espai exacte on hi va haver, des del 1942 fins al 1979, any de la seva mort, el taller de Curós, de qui Pla parlava sempre amb elogis. Sense haver fet mai classes, Curós fou el mestre de Rosa Serra, la qual en serva una gran memòria afectuosa i agraïda. El juny de 1977 vam anar amb en Ramon Sala i Josep Pla a Olot a veure'l i, a la tornada, l'escriptor de Llofriu va dir i va repetir: “Veuen?, jo voldria viure com en Curós: que ningú t'emprenyi d'un cap de dia a l'altre, tenir quatre llibres i prou; deu ser el més semblant a viure en una presó, però és el que m'agradaria més...” Sempre he pensat que la Rosa és una de les privilegiades persones escapades de la maledicció bíblica del treball. Al Gènesi, llibre sant del judaisme (i, per tant, del cristianisme) s'hi llegeix que el treball és una maledicció, un càstig conseqüència d'una culpa. Abans del pecat original els nostres primers pares no treballaven, però després del pecat van haver de treballar –i suar–. Tot i admetre –amb totes les reserves que vulguin, perquè avui la cosa no està per brocs– que el treball és un càstig segons la Bíblia, una penitència o una expiació, en el treball hi caben perfectament el divertiment, l'estimulació, l'esplai, el plaer. En alguns casos –i la Rosa n'és ostensiblement un–, en el treball hi entra també tot allò que dóna intensitat, bellesa i goig a la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.