I va i Ruiz Gallardón hi toca
El portaveu Homs va parlar clar i va respondre a Rajoy, perquè algú els ha de dir que menteixen i saben que menteixen. I algú els ha de dir que és una bestiesa que retardin uns pagaments (amb els nostres diners) que ens costaran 24 milions de multa pel recàrrec en el retard a pagar les quotes de la Seguretat Social. Sembla un acudit tot plegat, però no ho és. Com no són cap acudit els pressupostos espanyols del 2013 que tornen a marginar i castigar Catalunya. No tenen vergonya. Ens escanyen, saben que ens escanyen i encara es fan els sorpresos quan veuen que el que Montilla va qualificar de desafecció augmenta i més que augmentarà. Catalunya ha perdut la por de dir i aviat perdrà la por de ser. I ells, in albis. Amb la mantellina com en els anys 60 i cap al Vaticà, com si aquesta fos la feina prioritària del govern espanyol.
Ara, ja poden anar parlant de disbarats colossals, d'algarabías i ximpleries similars, però el to del govern espanyol i dels portaveus del partit que el sustenta ha canviat. Amenacen i fan amenaçar els seus portaveus mediàtics i, sobretot, aquells que els van donar ales i ara els critiquen perquè encara no ens han enviat l'exèrcit. O potser sí que l'han enviat perquè si encara no hi ha alguns pilots sota arrest després del que varen fer els F-18 al Pirineu, podrem pensar que l'operació va ser premeditada i no un atac de “se van a enterar estos catalanes” d'uns quants ximples. Però tot i això el to ha canviat. Ara ja ens han donat categoria perquè el que presentaven com una anècdota ja és per ells una qüestió de supervivència. Per això ja no diuen mentides sobre que ens faran fora de la UE, sinó que pressionen la UE perquè si marxem no ens vulguin. Potser serà a ells que no els voldran ni a l'euro ni a Europa, sobretot si tenen com a representant exemplars com Vidal-Quadras, aquell que fa bromes amb la Guàrdia Civil. Però estem espantats i acollonits perquè el món ja no s'ho mira només mitjançant el que diuen els corresponsals que tenien contactes a Madrid. Potser per això al ministre de Justícia, el, en un altre temps, moderat Ruiz Gallardón, se li va escapar una veritat com un temple: Si Catalunya és independent, Espanya no té futur. Tan veritat com que només ens volen pels diners.
