Un sofà a la riba
Molt em temo que no
Queda algú, a Madrid, que pensi en termes d'estabilitat i racionalitat?
Sembla que és imminent l'acord entre el govern britànic i l'escocès per tal de marcar les regles de joc del referèndum que ha de permetre que els ciutadans d'Escòcia decideixen si volen ser independents del Regne Unit. Vistes així, les coses semblen senzilles. No ho han estat, no cal dir-ho. Un procés d'aquestes característiques, fins i tot a les illes civilitzades, implica una tensió política de primer ordre. Han dubtat a l'hora de tirar-lo endavant, s'han barallat per la pregunta (una de les claus de la votació, per descomptat) i els terminis, han posat en dubte la necessitat de marcar el full de ruta... però, a la fi, han acordat una votació. M'atreveixo a augurar que el resultat serà favorable a la unió, més que res perquè les notícies que m'arriben no parlen d'una efervescència radical sinó de la voluntat de posar determinades barreres, sobretot fiscals, entre uns i altres. Més enllà d'aquesta autonomia que no hauria de rebre el nom d'independència, fa l'efecte que el mateix Salmond no desitja res més. I és per això que volia una tercera via que el govern de Cameron no ha acceptat. O tot o res. Però han arribat a un acord, i això és el que compta. La decisió de permetre que, davant la incertesa, el poble opini.
Una regla general i primera de la democràcia. Amb tots els defectes, amb totes les manipulacions que es vulgui, amb totes les deficiències que coneixem. L'exemple britànic hauria de ser un far de conducta, un bàlsam per esmorteir la picor que a hores d'ara afecta l'epidermis de l'estat espanyol. I no és, en definitiva, sinó una cassola d'oli roent que encara atia més el malestar. Si encara queda algú, a Madrid, que pensi en termes d'estabilitat i de racionalitat, s'hauria de fixar en Londres com a mirall. Un pensador amb criteri hauria d'entendre que, després del clam català, que ha superat esculls i que es presenta no pas com una tempesta d'estiu sinó com una estable borrasca en el panorama espanyol, només queda la possibilitat enraonada de clarificar les coses. En queden, però, de ments així? Molt em temo que no.
