Eleccions a Girona

Ja estem en campanya electoral i ens haurem de preparar per sentir una mica de tot. Però les cartes vénen molt marcades i caldrà veure si hi ha alguna cosa que, en campanya, faci canviar d'opinió els qui ja tenen el vot pensat, o que faci decidir els pilons d'indecisos que, segons les enquestes, encara hi ha. A les comarques gironines, sotto voce tothom dóna per feta la victòria de CiU i fins i tot el retorn al nombre de diputats de les legislatures de Pujol amb majoria absoluta. Per tant, són pocs els diputats a repartir fins a 17. Com si fos una tàctica futbolística, n'hi ha que parlen d'un 11-2-2-1-1 i a partir d'aquí que cadascú posi les sigles al número en qüestió. N'hi ha, però, que aspiren al tercer diputat, com és el cas d'Esquerra, que vol pujar, i del PSC, que no vol baixar, però que sap que té tots els números. D'altres, que creuen que els costarà passar d'un diputat a dos, com Iniciativa o el PP, que vol aprofitar el vot unionista. I Solidaritat, que ja signaria repetir diputat després de la feina feta per Strubell. Però hi ha també la CUP, que se sent forta després dels avals que ha tingut.

Serà interessant, doncs, veure cap a on es decanta l'electoral gironí. Una demarcació electoral que aposta clarament pel dret a decidir i que en el seu moment va ser capdavantera en reivindicació nacional. La demarcació que durant molt de temps no va tenir diputat del PP. “La provincia más catalana de Catalunya” com la va definir, amb connotacions negatives, és clar, un antic fiscal en cap de l'Audiència. El territori més perjudicat per la lògica de l'Espanya radial i del centralisme madrileny.

Hi ha partits que diuen que cal aparcar el debat identitari i pensar en altres claus a l'hora de votar. D'acord. Qui ho diu pensa en les retallades, i tenen dret a fer-ho els qui vulguin votar en aquesta clau. Però hi ha altres temes a tenir en compte. Van fer el TAV subterrani a Girona com a afegit a la gran promesa de fer subterrani el convencional i fer desaparèixer un viaducte que a pocs molestava. I ara Girona no té parc Central, el TAV ja subterrani i el regal de mantenir l'estació, el viaducte i tot el que això representa vés a saber fins quan. I sense haver invertit en el tren convencional, com hauria tocat. I, posats a votar, cal pensar en l'N-II i en com ens l'han deixat per una volguda marginació que fa més de trenta anys que dura.