Opinió

Un sofà a la riba

Amic Comas

Jordi Comas era una persona expansiva, dinàmica, incombustible

Jordi Comas era una persona expansiva, dinàmica, incombustible. El recordo, fa molts anys, en un sopar en un dels seus restaurants, arran de no sé quina presentació o potser d'un col·loqui o d'una trobada per parlar de política i també de cultura, del país. Comas, que era un empresari actiu que bevia de la tradició, es va interessar sempre per tot allò que excedia els límits estrictes del seu negoci. Potser perquè sabia que el món no podia quedar circumscrit, en el seu cas, a la circumferència que descriu la llargada del radi d'una oferta turística. Per això, Comas assistia a tots els actes, participava en totes les reunions, intervenia en tots els fòrums. Exagero, és clar, però és que ell era així, exagerat. I aquest és un article d'homenatge. Un esdeveniment social semblava coix si Comas no hi era. Només cal repassar les múltiples responsabilitats que havia assumit, al capdavant de les associacions d'hotelers o com a president de la FOEG, per dir-ne només dues, per entendre la vitalitat de l'empresari que era, per damunt de tot, un home bo i impetuós, atent al desenvolupament de les circumstàncies històriques, disposat sempre a oferir el seu ajut i amb una consciència clara de país que li venia tant de les seves experiències com de les lectures.

Encara teníem pendent, amb en Jordi Comas, la presentació del llibre d'un amic que s'havia anat retardant per diversos motius però que sabíem que s'acabaria fent. La seva mort tràgica, inútil, desmesurada, impedirà aquell retrobament en el qual s'haurien barrejat la seva perenne joie de vivre amb el delit que tenia per intervenir també en el món de les lletres. Comas no parava de confabular, d'incidir, de voler saber coses i de discutir-les. Convertia les converses en un esport apassionant perquè creava l'espai necessari perquè fossin no pas un escenari de disputa sinó una àgora amable i abrandada. No sabia que va ser Comas qui es va inventar la campanya de El amor se cita en Playa de Aro, però em lliga perfectament amb el seu tarannà. La qüestió era no parar quiet, moure's, engrescar. Crear civilitat i riquesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.