Opinió

LA GALERIA

El Muntaner premia (temps ha)

És just i saludable fer-se ressò del Premi Maria Àngels Anglada

La llista és important i ja comença a ser llarga. El Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada que atorga l'institut Ramon Muntaner de Figueres (amb l'ajut d'algunes institucions i sobretot de l'Ajuntament de la capital altempordanesa) ha complert nou anys, mantenint i augmentant la bufera en progressió ascendent, perquè ja hi ha idees noves i millors per l'any que ve. Deia que la nòmina de premiats és important i ja comença a ser llarga, vegin sinó: Emili Teixidor, Carme Riera, Joan-Daniel Bezsonoff, Imma Monsó, Quim Monzó, Joan Francesc Mira, Màrius Carol, Sergi Pàmies i Jaume Cabré.

El premi s'atorga el mes de juny, i entrada la tardor es publica un llibret que és una constància impresa de tot plegat, un llibret molt acurat l'editor del qual, Rafel Pascuet, s'hi llueix amb tot el que sap i practica en aquestes feines. El dia de la presentació d'aquest llibret, Joan Ferrerós (membre del jurat del premi) en va dir “memoràndum”, Francesc Canet (director del Muntaner) en va dir “opuscle” i Santi Vila (alcalde de Figueres) en va dir “quadern”. El petit artefacte és tot això i encara molt més, perquè allò que en resulta és un bell record d'aquest premi literari tan atípic com empordanès. Cada any s'hi llegeix el parlament de la diguem-ne acceptació per part del premiat, una glossa sobre el premiat i un treball entorn de la vida i l'obra de qui dóna nom al premi, la vigatanofiguerenca Maria Àngels Anglada, de record ben viu i en activitat. Aquestes glosses i treballs els ha escrit gent ben diversa des de diferents visions i angles, tots acuradíssims i molt interessants. Com tothom sap, a l'UdG hi ha la Càtedra Maria Àngels Anglada de patrimoni literari, dirigida per l'amiga Mariàngela Vilallonga que fou la que va publicar el primer treball sobre l'escriptora. Aquest any l'autora ha estat una professora de la dita Càtedra, la italiana Francesca Romana Uccella, que presenta un text interessantíssim i molt amè sobre un itinerari literari per Figueres, amb el guiatge i els textos de la nostra Maria Àngels Anglada.

Explico tot això avui perquè és digne, just, equitatiu i saludable fer-se'n ressò. És un premi literari a anys llum d'altres grans premis i fanfàrries soi-disant literàries que pul·lulen per aquests mons de Déu. Però ja se sap: fama és que et conegui tothom; prestigi, que et coneguin els autènticament interessats (i interessants).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.