Opinió

arc voltaic

La CUP

Els detalls més sig­ni­fi­ca­tius del debat d'inves­ti­dura es van pro­duir durant el dis­curs del por­ta­veu de la CUP, David Fernàndez. Men­tre Jordi Cañas es va encen­dre, el pre­si­dent Mas va agrair el to de Fernàndez i el va reba­tre amb un grau d'empa­tia que hau­ria estat impen­sa­ble fa uns anys. La con­seqüència més posi­tiva del resul­tat elec­to­ral és que ha obli­gat els par­tits a dei­xar de banda el folk­lore guer­ra­ci­vi­lista. Alguns ter­tu­li­ans atien els fan­tas­mes del pas­sat, però al car­rer no hi ha la divisió dels anys 30, i la memòria històrica pot­ser aquest cop ser­virà d'alguna cosa. La CUP des­perta l'incons­ci­ent polític del país més pro­fund i democràtic, i més cas­ti­gat per la repressió. La CUP ve dels càtars, dels remen­ces, dels sega­dors, dels últims defen­sors de la Bar­ce­lona el 1714 i també dels car­lins i els anar­quis­tes –abans que fos­sin espa­nyo­lit­zats, després de l'assas­si­nat del Noi del Sucre. Els nois de la CUP són fills de la tra­dició de la defensa de la terra i, si són prou dis­ci­pli­nats per no cre­mar-se a fogue­ra­des, tin­dran un paper influ­ent ara que els mapes i la geo­gra­fia s'han tor­nat tan impor­tants. És veri­tat que el seu dis­curs anti­sis­tema costa d'empas­sar a les elits euro­pees. De fet, repre­sen­ten tots els valors pels quals l'Europa colo­nial sem­pre ha ten­dit a mirar d'ani­qui­lar-nos. Tot i així, Europa ja no és el cen­tre del món, i la CUP diu veri­tats que podrien aju­dar a rege­ne­rar l'ànima del con­ti­nent i la xarxa urbana que els estats nació han des­truït els últims 300 anys. Amb la seva memòria d'ele­fant, la CUP infondrà coratge al Par­la­ment i posarà en evidència el fals ide­a­lisme democràtic de par­tits com Ciu­ta­dans, més pen­sats per valen­ci­a­nit­zar el país i per can­viar els bene­fi­ci­a­ris de la cor­rupció que no pas per con­ver­tir Cata­lu­nya en Suïssa. Amb la CUP, es veurà fins a quin punt els par­tits d'herència comu­nista o fei­xista ten­dei­xen a sacra­lit­zar les lleis. Ara sí que podem dir que ja hi som tots. El pre­si­dent Mas, que repre­senta la capa­ci­tat de resistència del país; Jun­que­ras, que és l'astut, i Fernández, que és el més valent de tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.