L'Horitzó 2020

El mes pas­sat, en aques­tes matei­xes pàgines, m'enor­gu­llia de sen­tir els actu­als fir­mants del periodísti­ca­ment ano­me­nat Pacte per la Lli­ber­tat (CiU i ERC) par­lar de posar en valor la recerca en la soci­e­tat cata­lana que fa camí cap al dret a deci­dir. No ha tar­dat gaire temps des del debat d'inves­ti­dura –on Jun­que­ras ens va delec­tar amb una bri­llant classe d'eco­no­mia–, que des d'Europa ens hagin obert les por­tes a les entra­nyes del vuitè pro­grama marc de recerca, l'ano­me­nat Horitzó 2020, i que es va pre­sen­tar en una jor­nada orga­nit­zada per l'Ofi­cina del Par­la­ment Euro­peu a Bar­ce­lona, al Parc de Recerca Biomèdica. Uns vui­tanta mil mili­ons d'euros es posa­ran a dis­po­sició dels cen­tres de recerca i les uni­ver­si­tats per a poder cons­truir la soci­e­tat del conei­xe­ment post­crisi. Europa, com bé diu l'euro­di­pu­tada i ponent del pro­grama Teresa Riera, “només podrà com­pe­tir inter­na­ci­o­nal­ment amb excel·lència”. Tota la raó.

Espa­nya va apor­tar el 9% del pres­su­post del setè pro­grama marc i en va rebre el 8,3% de retorn. Una ràtio força bona, més encara en ter­mes cata­lans si es mira el poten­cial del sis­tema uni­ver­si­tari del Prin­ci­pat i com aquest lidera la recerca a Espa­nya. Un sis­tema que el con­se­ller del ram, Andreu Mas-Colell, carac­te­ritza “d'obert” perquè “s'ali­menta des de fora” gràcies a l'ali­ne­ació abso­luta de Cata­lu­nya amb les direc­trius que marca Europa. En la pers­pec­tiva del 2020, la uni­ver­si­tat haurà de tre­ba­llar més per reduir la diferència entre recerca bàsica i inno­vació empre­sa­rial, i això vol dir no només bus­car socis a les grans cor­po­ra­ci­ons, sinó apro­xi­mar-se a les pimes–el 20% del pres­su­post va des­ti­nat a aquest fi– o poten­ciar els doc­to­rats indus­tri­als, cofi­nançats.

No obs­tant això, en l'Horitzó 2020 que divisa Europa es des­di­buixa la inversió en ciències soci­als, plan­te­ja­des de forma trans­ver­sal en les línies de recerca que tin­dran pri­o­ri­tat per rebre finançament comu­ni­tari. Al meu enten­dre, i vol­dria equi­vo­car-me al final, la soci­o­lo­gia, l'eco­no­mia, la comu­ni­cació o la geo­gra­fia –per posar exem­ples– es con­cep­tu­a­lit­zen com a dis­ci­pli­nes ins­tru­men­tals que com­ple­men­ten la recerca en aque­lles espe­ci­a­li­tats que es con­si­de­ren bàsiques per a la cre­ació de valor afe­git i la recu­pe­ració econòmica. Mala peça al teler per a aquells inves­ti­ga­dors soci­als que hau­ran d'adap­tar-se a les neces­si­tats de les ciències expe­ri­men­tals dei­xant pos­si­bles àmbits d'inves­ti­gació, també relle­vants per a la nos­tra soci­e­tat.

Aquest 2013 ha estat cata­lo­gAT –a pro­posta de la Comissió Euro­pea– com a Any Euro­peu dels Ciu­ta­dans, i vol­dria apro­fi­tar la con­jun­tura per posar en valor àmbits de conei­xe­ment que, trac­tats sota el lide­ratge de les ciències soci­als, també són bàsics per a la millora de la nos­tra qua­li­tat de vida. Més enllà de les neces­si­tats de reac­ti­var econòmica­ment el con­ti­nent i apro­fun­dir en recerca mèdica (que és essen­cial), la soci­e­tat euro­pea també ha d'afron­tar rep­tes impor­tants que neces­si­ten una anàlisi pro­funda dels millors inves­ti­ga­dors soci­als: els debats sobre la immi­gració, a escala naci­o­nal i a escala local; la neces­si­tat de fer més trans­pa­rent la gestió política per reforçar el com­promís dels ciu­ta­dans amb les seves ins­ti­tu­ci­ons de govern; el model edu­ca­tiu de les nos­tres soci­e­tats i, si anem més enllà, la reflexió pau­sada sobre els movi­ments tectònics que posen en dubte l'actual limi­tació de fron­te­res entre estats (Cata­lu­nya o Escòcia). Aquests són debats, les res­pos­tes dels quals les tro­bem en la soci­o­lo­gia, la poli­to­lo­gia o el dret. Debats que han de tenir veu pròpia dins la recerca que es faci a Europa si no volen que­dar invo­luntària­ment diluïts.