LA GALERIA
Rèquiem per les veles de la Devesa
Les veles han estat un espai on s'han materialitzat parelles i divorcis, amistats i traïcions. La vida, en definitiva
La decisió de l'Ajuntament de Girona d'eliminar per decret les veles de la Devesa fa pensar en les coses que han viscut el seu moment de glòria i que desapareixen sense fer fressa, sense que se'ls canti les absoltes. Entre els motius per posar fi a aquestes terrasses estiuenques, el de més pes diuen que són les queixes dels veïns, la qual cosa no deixa de ser un cert eufemisme, perquè se suposa que també es poden queixar els veïns del carrer Figuerola, per exemple, o tothom que viu en zones on abunden els bars de nit. Una altra raó, no gens menor, és la protecció dels plàtans de la Devesa i de tot el seu entorn. Així ja poden començar a traslladar les Fires de Sant Narcís! Un altre argument poderós és que amb la llei antitabac la majoria de bars han hagut d'habilitat terrasses al carrer perquè els fumadors puguin satisfer els seus plaers. Les terrasses representen un cost per als establiments i un ingrés per a les arques municipals. Les veles de la Devesa creaven un espai de comunicació que s'ha anat traslladant a aquestes glorietes urbanes que han ocupat espais de la via pública, junt amb els que sempre l'han, tingut com els bars de la Rambla o els de la plaça de la Independència. Deixem pel final un cert augment de la conflictivitat, ja que havia esdevingut lloc de trobada d'alguns elements indesitjables que fàcilment acaben esbatussant-se entre ells o, el que és pitjor, violentant la gent que només vol prendre's una copa a la fresca.
La Devesa de Girona va viure els seus estius de glòria i era un punt de trobada indiscutible; i va ser un model imitat en altres poblacions, tot i que l'estiu a la costa continua sent imbatible. Valguin aquestes ratlles per reivindicar la recuperació del carrer, per prendre un beure i xerrar tranquil·lament, com quan els veïns treien les cadires de balca al carrer i la feien petar fins a la matinada. A les ciutats és improbable, però als pobles encara és possible rescatar espais públics al parc automobilístic. Xerrar a la fresca permet conèixer els veïns dels quals estem camí de no saber-ne res. Sobta el silenci com s'ha rebut la resolució municipal, quan les veles de la Devesa han estat un espai on s'han materialitzat parelles i divorcis, amors i desamors, amistats i traïcions. La vida, en definitiva.
