Opinió

LA GALERIA

El Ripollès, tan lluny

La comunicació entre Girona i Ripoll ha de ser més fluida

El Ripollès, tot i pertànyer a les comar­ques giro­ni­nes, hi manté ben pocs lli­gams. Queda molt lluny de la capi­tal i, tot i que les vies de comu­ni­cació han millo­rat, no ho han fet prou. La via del tren i la C-17 sem­pre han obert el camí del Ripollès vers les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes. La greu crisi que patim no ajuda tam­poc a l'apro­pa­ment. Una comarca indus­trial d'ori­gen rural tant allu­nyada dels cen­tres de decisió n'ha patit mol­tes altres, de cri­sis, sobre­tot amb els tan­ca­ments de les fàbri­ques tèxtils i els plans de regu­lació que han anat tenint lloc en el món del metall des de finals dels anys setanta fins ara. Una prova clara n'és que ha estat la dar­rera comarca del ter­ri­tori on s'ha produït el feno­men migra­tori. Les per­so­nes de països extra­co­mu­ni­ta­ris van començar a arri­bar al Ripollès quan en comar­ques com el Gironès, la Gar­rotxa, el Pla de l'Estany o l'Empordà ja feia temps que hi con­vi­vien. La idea que es va for­mar des de la resta de comar­ques giro­ni­nes era la d'una zona indus­tri­al­ment con­flic­tiva i de mobi­lit­za­ci­ons sin­di­cals a causa de les notícies que regu­lar­ment reco­llia la premsa. I no cal donar la culpa al mis­sat­ger. Les auto­ri­tats, tant esta­tals com cata­la­nes, no van moure ni un dit ni per la rein­dus­tri­a­lit­zació de la comarca ni per millo­rar-ne les comu­ni­ca­ci­ons. El túnel del Cadí es va con­ver­tir en la nineta dels ulls dels dife­rents governs de CiU, en detri­ment del més lògic, històric i rei­vin­di­cat túnel de Toses. Això, però, només és història, i ja no hi ha marxa enrere.

Actu­al­ment, però, se segueix notant el mateix dis­tan­ci­a­ment entre Ripoll i Girona. Vaig tre­ba­llar prou temps anant i venint cada dia fins a Girona, i era molta la gent que ho con­si­de­rava exa­ge­rat per l'enorme distància que havia de recórrer dalt del cotxe. En temps, pot­ser menys del que cal per anar a tre­ba­llar en cotxe de la Meri­di­ana a l'Hos­pi­ta­let del Llo­bre­gat en hores punta. Les infor­ma­ci­ons que apa­rei­xen sobre el deli­cat moment actual pas­sen molt de llarg del Ripollès. Pot­ser perquè és un lloc petit, pot­ser perquè queda massa lluny, o pot­ser perquè hi ha massa gent que encara con­si­dera que ja estem més o menys acos­tu­mats a pas­sar-ho mala­ment. Tam­poc vol­dria que es des­prengués de les meves refle­xi­ons certa acti­tud vic­ti­mista. És ben cert, de totes mane­res, que quan la resta ho passa bé al Ripollès també es nota, i que quan tot va mala­ment, també. Sem­pre però amb aque­lla sen­sació d'anar de rebot. Crec que els dos llocs gau­dei­xen de prous atrac­tius perquè algun dia la comu­ni­cació sigui més fluïda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.