Opinió

LA GALERIA

Jesucrist per terra

Volen dir que no n'hi ha prou, d'aquest coll? On ens durà tanta tolerància, tant ‘laisser passer'? Això no és cap full parroquial

La il·lustració és a tot color i ocupa una pàgina de format 30 cm x 30 cm (els llibres infantils, com més grans, més manejables). Escenari: el turó del Calvari amb les tres creus. A les dues laterals, en perspectiva i més enrere, s'hi insinuen les siluetes dels lladres. A la del mig, avançada i en un pla general cinematogràfic, només hi queden les mans clavades i escapçades de la resta del cos. Encara gotegen sang. On és Jesucrist? A baix, potes ridículament enlaire i amb el cap clavat a terra. S'ha estimbat perquè els canells, ara desmembrats, no han resistit el pes del cos. Del cel plou el que semblen serpentines de colors. Títol del llibre: Encore râté (un altre fracàs). ISBN: 2-906310.07.7. El seu propietari és un nen tunisià de família inequívocament democràtica, musulmana i defensora d'una pràctica de la religió només si és de portes endins. El nen passa pàgines i riu davant les escenes ratées del llibre: un cowboy a qui el tret li surt per la culata i, xof, la bala li bada el front; un llenyataire que es talla tots els dits amb la destral... i així anar fent i anar rient. Tot plegat, una mica gore, ja s'ho poden imaginar.

Bé, ara imaginem una altra cosa. Què passaria si una editorial catalana tragués un llibre com aquest amb una de les escenes més venerades (i més belles) de la tradició alcorànica? El viatge nocturn, per exemple. Posem per cas que Mahoma, en una turbulència, s'estimba de l'àngel que el mena a Déu duent-lo a collibè i que se la fot. Sí, sí, ja fan bé de tapar-se la cara. Perquè les reaccions dels nostres ben acomodats salafistes catalans anirien des de les manifestacions als carrers i places fins al seguiment d'alguna fàtua dictada per un imam colèric resident en terres llunyanes. Volen dir que no n'hi ha prou, d'aquest coll? On ens durà tanta tolerància, tant de laisser faire i laisser passer?Que s'ho demanin els cristians de fe i els simplement cristians de cultura. Quines mostres de respecte per a les altres religions està demostrant l'islam? Quina empatia amb els qui creuen en altres déus? Quina reciprocitat? Aquest diari no és el full parroquial de cap església ni aquest article és una homilia, de manera que acabaré amb un parell d'adagis populars i gens catequètics: no s'hauria d'anar acabant el bròquil? O tots moros o tots cristians.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.