I ens hem despertat

Girona tenia un somni, una dolça il·lusió que havia motivat tota una ciutat, que li havia fet desaparèixer complexos i que generava esperança, a part d'obrir un ampli ventall de possibilitats. Girona somiava que el seu equip de futbol assolís l'ascens a primera. L'afició ha anat creixent com una marea, a l'equip se l'ha embolcallat d'èpica i simbolisme i tots aquells que han pogut no han perdut l'ocasió de fotografiar-se al seu costat. Però el problema és que ens hem despertat, i ho hem fet de cop, com si ens haguessin tirat una galleda d'aigua freda. Ens hem quedat glaçats, però hem reaccionat rebent l'equip amb l'escalfor obligatòria per homenatjar una temporada històrica. I acaba una etapa, amb la incògnita de com serà la pròxima. Desconeixem si l'afició continuarà creixent com una marea, si els jugadors –aquests o uns altres– continuaran embolcallats d'èpica i simbolisme, si alguns encara voldran fer-s'hi fotografies. En definitiva, ignorem si continuarem desperts o tornarem a somiar.