Bagul d'estiu
Els primers cavallers eren peruans
Els nobles hawaians feien surf per fer-se respectar
La cultura estatunidenca ha aconseguit fagocitar algunes realitats, de les quals la cultura ianqui se n'ha apropiat, voluntàriament o involuntària. Una d'aquestes realitats històriques que han acabat sent sepultades per la força de la cultura nord-americana és la del surf. Fàcilment associem surf a Califòrnia i a la música dels Beach Boys, però els seus orígens són ancestrals.
L'antecedent més remot dels genets de les ones és el cavallet de totora, una embarcació construïda ara fa entre 3.000 i 1.000 anys abans de Crist amb tiges i fulles d'una planta anomenada totora. Per bé que aquest cavallet tenia un ús feiner –el feien servir per pescar els mochica del litoral del Perú– també se'n coneix un ús lúdic. Feien servir les embarcacions per córrer damunt les onades com els surfistes.
També s'ha situat l'origen del surf –paraula que en anglès vol dir onada o escuma– a les illes del Pacífic sud i de la Micronèsia, en el si de les cultures polinèsies. Allà els nadius es desplaçaven sobre les onades enfilats en canoes i barques de pesca.
L'emigració de nadius d'aquests illes a les Hawaii se situa en la gènesi de la història més coneguda dels orígens del surf. Segons la crònica històrica més acceptada, el 1778 una expedició britànica comandada pel capità James Cook arriba a un grup d'illes desconegudes en la seva ruta des de Tahití a l'Amèrica del Nord, uns arxipèlags que més tard es batejaran amb el nom d'illes Hawaii. Durant la seva estada allà, Cook mor i el relat de la descoberta de l'existència del costum indígena de cavalcar sobre les onades el consigna el tinent James King.
King explica que els homes nadius, en grups de 20 o 30, totalment despullats, es dirigeixen mar endins evitant les onades i diu literalment: “Es col·loquen sobre una planxa ovalada aproximadament de la seva mateixa alçada i amplada, mantenen les seves cames unides sobre la planxa i usen els seus braços per guiar-la. Esperen fins que arriben les onades més grans, aleshores remen amb els braços per restar damunt de l'onada i això els impulsa a una velocitat impressionant. L'art consisteix a guiar la planxa de manera que es mantingui la direcció apropiada a dalt de l'onada conforme va canviant de direcció.”
Quan els anglesos van arribar a Hawaii, el surf ja formava part de la seva cultura. De fet, els nobles es guanyaven el respecte de la resta de membres de la comunitat demostrant les seves aptituds a sobre de les onades. Fins i tot disposaven de platges privades on només ells podien fer surf i era considerat un fet molt greu que algú altre el practiqués allà. Es feien rituals per demanar bones onades i per beneir les noves taules, que podien arribar a mesurar fins a set metres. En canvi, el poble ras feia surf ajagut o de genolls damunt de taules de només tres metres.
No serà fins a les dècades dels anys trenta i quaranta del segle XX que el surf es fa popular a Califòrnia i després de la Segona Guerra Mundial la seva evolució és imparable, i arriba a convertir-se en un fenomen col·lectiu durant els seixanta.
