Bagul d'estiu
Alexandre Magne era molt espavilat
Els mitjons formen part del banyador d'homes i dones
fins ben entrat
el segle XX
El banyador, contràriament al que es pot pensar, no és anterior al biquini. De fet, es pot afirmar que el topless –que sembla l'última fase evolutiva del banyador abans d'arribar al nudisme– és anterior a qualsevol peça tèxtil feta servir en una platja o en una piscina. Segons diverses fonts històriques, el primer vestit de bany (per dir-ho d'alguna manera) va ser una mena de taparrabos que una cortesana egípcia, de nom Tais, va fer servir per remullar-se amb Alexandre Magne, que anava nu, com tot el seu exèrcit que l'acompanyava en aquell bany!
Tot i que la data d'invenció del biquini se situa el 3 de juliol del 1946 i la paternitat del vestit de dues peces s'atribueix a l'enginyer mecànic francès Louis Réard, el cert és que la peça es feia servir però molt i molt abans. S'han trobat mosaics minoics a Grècia de l'any 1600 aC on es veuen unes dones amb un banyador de dues peces. Els personatges en qüestió no es banyen, però estan practicant esport. Posteriorment, tres segles després de Crist, s'han trobat mosaics amb escenes semblants en una vil·la siciliana. Els romans, doncs, ja
el feien servir.
Si el nom fa la cosa, però, cal reconèixer el mèrit de Reárd, qui va batejar el vestit en honor de l'atoló de les Illes Biquini, al Pacífic Central, on els nord-americans feien proves atòmiques. Tot i que vist en perspectiva històrica pot semblar una frivolitat –tenint en compte Hiroshima i Nagasaki– se li va posar aquest nom al banyador de dues peces en considerar-lo una bomba, ja que revolucionava el món de les peces de vestir de bany. Per presentar el biquini, Réard va haver de recórrer a una ballarina de striptease parisenca, Michelini Bernardini, perquè cap model de l'època estava disposada a posar amb una roba que consideraven “indecent”.
Tot i que Réard s'ha emportat la fama, és de justícia històrica destacar que el precursor del biquini modern l'inventa un modista francès, Jacques Heim, que li posa el nom d'àtom, ateses les seves reduïdes dimensions. Per promocionar-lo va fer servir una nova campanya de màrqueting amb avions que dibuixaven el nom d'àtom al cel.
El costum de banyar-se neix el segle XVIII, de la mà del rei Jordi III, que comença a freqüentar l'anglesa platja de Weymouth. Aquests banys reials tenien, però, finalitat terapèutica. El metge havia aconsellat al monarca que anés a la platja perquè això alleugeria algunes de les seves malalties. El 1882 és la data en què se situa el primer bany d'una dona de la noblesa, la duquessa de Berry, que es banya a la platja de Dieppe, a França. El primer banyador apareix el 1890. El composa: una camisa, un pantaló i mitjons i és igual per a homes i dones. Hauran de passar vint-i-cinc anys perquè els mitjons deixin de formar part del vestit de bany, tot i que les dones continuen fent servir camises, camisoles i faldilles per banyar-se. Els homes, en canvi, ja comencen a fer servir pantalons curts.
L'any 1930 apareix el que es considera el primer banyador, és de llana, el seu escot té forma de samarreta i els pantalons cobreixen fins als malucs. La peça de roba no és gaire còmoda, un cop molla pot arribar a pesar fins a tres quilos. La invenció de la licra trenta anys més tard, juntament amb l'aparició del biquini, revoluciona la platja.
