Opinió

Els miralls de la ficció

L'11-S a Xile

Fa uns anys la celebració de la Diada solia anar sempre acompanyada d'un record per l'altra diada tràgica que va viure Xile amb el cop d'estat de Pinochet. Avui sembla com si les nostres reivindicacions ens allunyessin de la memòria d'un cop d'estat que va generar un fort rebuig de la societat catalana en les darreries del franquisme. En el moment en què la dictadura franquista estava a punt d'esgotar-se, la notícia que el règim de Salvador Allende havia estat derrotat, l'11 de setembre del 1973, va commoure la societat perquè també suposava una certa amenaça per a l'adveniment de la nostra democràcia. En una entrevista que vaig fer fa anys a Pere Fages, que l'any 1973 ocupava a París el càrrec de secretari personal a l'exili de Santiago Carrillo, em recordava que la notícia del cop d'estat va alterar les estratègies que tenia previstes el Partit Comunista per ocupar una posició destacada després de Franco. Reconeixia que el cop d'estat de Xile demostrava que la CIA intentaria evitar fos com fos que la conquesta de la democràcia a l'Estat espanyol suposés l'esclat d'una clara victòria de les esquerres.

Salvador Allende havia estat derrocat pels militars perquè no interessava que una certa utopia socialista s'escampés pel món. Per a les forces que intentaven organitzar-se des de la clandestinitat, el cas de Xile va certificar que darrere la utopia hi havia l'amenaça fantasma. A casa nostra, el record de Xile també va estar acompanyat del record d'alguns desembarassos com la figura de Joan Alsina, capellà de Castelló d'Empúries que creia en l'església de l'alliberament i que va ser assassinat pels militars colpistes. Dimecres les televisions van mostrar la imatge de Michelle Bachelet, candidata a les presidencials pel govern de Xile, tornant a Villa Grimaldi. A l'interior d'aquest tètric centre de detenció del règim d'Augusto Pinochet, Michelle Bachelet va ser torturada juntament amb la seva mare. El seu pare, Alberto Bachelet, membre del govern d'Unitat Popular d'Allende, havia mort prèviament en les presons del règim.

El gest de tornar a Villa Grimaldi per recordar, quaranta anys després del cop d'estat, evidencia la necessitat de la memòria. Bachelet assumia el dolor del passat per no oblidar mai les vexacions que va patir molta gent del seu país. Per a nosaltres, des de la llunyania, el record de Xile ha de formar part de la nostra memòria obstinada, ha de servir per ajudar-nos a comprendre que a l'origen del segle XXI hi ha un llarg i tortuós camí format per la barbàrie del passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.