Opinió

LA GALERIA

Esprius de Farners (4)

Potser en la baralla amb la Pepeta hi podria haver la clau de la negativa d'Espriu a visitar la ciutat que el va veure néixer

Bé, ja som a les acaballes de l'Any Espriu. Què més en podem dir? Potser que a la seu que Òmnium la Selva té a Santa Coloma de Farners (ciutat natal del poeta) encara es pot visitar una exposició de correspondència epistolar manuscrita que Espriu va mantenir amb l'alcalde d'aleshores i amb alguns altres ciutadans colomencs. Cal·ligrafia gairebé microscòpica, sintaxi acuradíssima, tracte personal exquisit i l'habitual (i exagerada) modèstia que ja li coneixem. Però en un discret lloc de la mostra, datada el 1954, podem llegir una carta més humana, si per humanitat entenem allò tan comprensible de “deixar-se anar”. En deduïm que la Pepeta, amiga íntima dels germans Espriu i filla del secretari personal de llur pare, li havia fet un retret per no haver rebut cap visita seva trobant-se com es trobava malalta i sola. Espriu ho troba injust, argumenta i acaba per encendre's en parlar dels conciutadans de la dona: “(...) la gent és prou bèstia i dolenta per això i encara més, la vergonya i la m. [sic] no és per a nosaltres, sinó per al mal parit del criticador i per a qui s'ho arribi a creure (...)”. Alguns colomencs creuen que en aquesta baralla amb la Pepeta hi podria haver la clau de la tossuda negativa d'Espriu a visitar la ciutat que el va veure néixer. És una conjectura que, naturalment, els farnesencs solen fer en tertúlies de cafè i amb una ratafia a la mà, perquè la cosa no dóna per entendre gaire cosa més del passat. Per contra, la carta podria aportar llum a algun aspecte del present... L'Any Espriu, a més d'enriquiments culturals, n'ha aportat un de crematístic no menys important, per bé que més concentrat.

Ens referim als cent trenta-set mil euros que ha cobrat el seu comissari. Un comissari de Lavínia que deu haver visitat sovint la immortal Sinera, però que durant tot un any de commemoracions no s'ha dignat a desplaçar-se a un centenar de quilòmetres nord enllà, on diuen que la gent és tan noble, rica, culta, desvetllada i feliç com allà baix i on s'han fet actes molt dignes, de gran qualitat i seny pressupostari. Motiu? Descartarem la barra o un os bertran. Segur que el Sr. Bru de Sala no s'ha dignat a venir perquè, post mortem, vol fer-li gruar a la Pepeta el fet que per culpa seva el salvador de mots es deixés anar per escrit potser una vegada a la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia