Democràcia per a Europa
La internacionalització de la qüestió, que ha fet un salt enorme, cal que continuï fins a les eleccions europees
Emprenem una marxa irreversible cap a la llibertat. Aquesta irreversibilitat, però, no garanteix amb quin ritme i amb quines facilitats s'avançarà. Hem d'estar preparats per a respondre a qualsevol eventualitat. I des d'ara educar-nos contra la por i contra l'eufòria, les dues actituds que poden perjudicar o allargar innecessàriament el procés.
L'eufòria pot portar a exigències de rapidesa que condicionin l'estratègia temporal que la part catalana ha de saber administrar amb intel·ligència. I també pot esdevenir pessimisme quan es comencin a rebre les garrotades que vindran de l'aparell de l'Estat amb el consens del PSOE/PSC i que malgrat les declaracions de perfil baix, aniran destinades a fer patir la societat civil. O no és això el que ja està passant amb l'escanyament financer i l'incompliment sistemàtic de la mínima equitat en el repartiment de l'austeritat entre Estat i Generalitat. El malestar social s'ha de dirigir a la Delegació del Govern espanyol. És l'única manera de donar el tomb al patiment que la població civil catalana rep per la guerra sense tancs declarada per l'Estat.
La por és una actitud paralitzant si no s'afronta amb rearmament moral i el convenciment que no es pot decretar eternament l'abolició de les urnes com a instrument d'expressió democràtica d'una població. La població amb responsabilitats: representants institucionals, funcionaris, empresaris, líders d'opinió (periodistes, intel·lectuals...) han de conjurar-se a resistir qualsevol acció repressora de tipus laboral, de mercat, judicial. I aquesta força ha de venir de la transparència en la denúncia de qualsevol acció dels aparells de l'Estat, revestida de legalitat il·legítima. Cal l'organització de comissions de defensa democràtica en els col·legis d'advocats i plataformes de periodisme democràtic al si del Col·legi de Periodistes. Estem en els inicis d'una transició, i les transicions a l'Estat espanyol no viatgen sobre un llit de flors.
La internacionalització de la qüestió, que ha fet un salt enorme des del dia que s'ha sabut data i pregunta, cal que continuï en aquest mig any que ens separa de les eleccions europees. I aquí és on la societat civil i els partits signants de l'acord tenen la responsabilitat d'establir un mínim comú programàtic i un mínim comú pla d'acció europea i internacional. Tenim antecedents unitaris exemplars com ara l'Assemblea de Catalunya. Vejam si una plataforma de quatre punts com la que segueix no seria compartible:
1. Defensa del compliment a Catalunya i Espanya de la Declaració de Drets Humans. Abonar les recomanacions de l'ONU sobre depuració de responsabilitats per la repressió i els crims de la dictadura franquista. Denúncia dels obstacles a la recuperació de la memòria sobre els represaliats.
2. Defensa de pertinença europea de la llengua i cultura catalanes. Promoció d'aquestes a les instàncies europees. Defensa de les minories lingüístiques no castellanes. Denúncia de tots els casos de marginació lingüística i lingüicidi.
3. Defensa del dret a decidir en els termes acordats pel Parlament de Catalunya sigui com a Estat sobirà sense concretar, sigui com a Estat independent.
4. Solidaritat amb el conjunt dels pobles europeus inclosos els espanyols.
En l'acte republicà de dissabte passat dedicat a “Votar és democràcia”, representants qualificats de la societat civil ens avançaren diverses receptes pels temps que corren. Josep M. Mainat va demanar la fidelitat dels electors socialistes a la trajectòria catalanista.
