Pólvora gironina

Malgrat tot el refinament de marbres i la cúpula de vidre tallat, si dimarts passat cap a les set del vespre estaves pendent de la vibració de l'aire, es notava que la Sala Auditori del Parlament català havia estat el pati d'un arsenal. S'hi celebrava l'acte de lliurament del premi Solidaritat 2013, atorgat a la Coordinadora d'ONG de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme, i la pal·lidesa asèptica que omple l'espai havia quedat atapeïda d'activistes de diversos colors. Dos autocars procedents de Girona i uns quants vehicles particulars havien portat fins a l'indret molts anys i molts quilograms de pólvora compromesa. Una nombrosa representació de les més de vuitanta entitats que formen la Coordinadora i unes desenes de membres i amics de Ràdio Nikosia –l'altra entitat premiada en l'apartat de mitjans de comunicació– constituïen el públic que va seguir la cerimònia conjuntament amb quatre periodistes i uns quants representants de les diverses formacions polítiques.

Ja sé que el premi l'atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i no la Guia Michelin, i que reconeix els mèrits en la defensa dels drets humans i no la creativitat d'uns cuiners o la victòria en un campionat de futbol, però sorprèn una mica la discreció amb la qual des de les comarques gironines s'ha viscut l'esdeveniment. Si es tracta d'alimentar la nostra vanitat patriòtica, no s'haurien de desaprofitar les oportunitats de fer-ho amb nutrients tan exquisits com el reconeixement de l'empremta gironina en la història de la cooperació catalana, o amb l'elogi a l'altíssima vitalitat i la densitat solidària existent a les comarques, probablement la més alta de la península.

Encara que, com va denunciar el president de la Coordinadora, Rafel Villena, en recollir el premi, s'emportin el zero per cent del pressupost de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament. Els membres de les entitats que en formen part parlen de coses com la cultura de la pau, o de la defensa dels drets humans, de la igualtat de gènere, d'immigració, de codesenvolupament, de justícia social, d'atenció als més vulnerables i, tot i no ser un actiu remarcable de promoció turística, concentren bona part de les millors energies d'aquestes terres. El discurs de Villena no va ser gens complaent amb les formacions polítiques que governen les nostres vides, a qui va acusar de desatenció i d'anar molt endarrerits en relació amb les iniciatives que sorgeixen de la societat.

Els al·ludits, però, entre tanta pólvora poc procliu a les seves tesis, van optar per seguir les recomanacions de manual i les rèpliques no van passar del paternalisme condescendent. Allò de: “encara que estiguem tan fotuts amb gent com vosaltres ens en sortirem”. Tot un repte; o potser una provocació si es té en compte que estàvem en un antic arsenal i fem cas de les paraules que en el mateix acte havia adreçat als assistents Jaume Saura, el president de l'IDHC que atorga el premi.

En aquests temps de regressió, va dir més o menys, haurem d'inspirar-nos en victòries com les d'El Gamonal, la Marea Blanca madrilenya o les accions de les PAH.