Opinió

El no de la por

En cas de col·lisió entre els principis legals i els principis democràtics sempre han de prevaldre els segons, que és d'on emanen els primers

El debat sobre la pro­po­sició de llei per per­me­tre un referèndum con­sul­tiu sobre el futur polític de Cata­lu­nya per la via de la trans­ferència de com­petències que pre­veu l'arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució ha aca­bat com s'espe­rava: els dos grans par­tits espa­nyols, tot i que amb for­mes retòriques i modals dife­rents, s'han opo­sat ober­ta­ment a la cessió pun­tual de la com­petència per poder fer la con­sulta. I això que el text de la pro­po­sició de llei era molt clar i no con­cul­cava el marc polític, cons­ti­tu­ci­o­nal i legal vigent a l'Estat espa­nyol: “Es delega a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya la com­petència per auto­rit­zar, con­vo­car i cele­brar un referèndum con­sul­tiu perquè els cata­lans i cata­la­nes es pro­nunciïn sobre el futur polític col·lec­tiu de Cata­lu­nya, a par­tir dels ter­mes que s'acor­din amb el govern de l'Estat... El pro­ce­di­ment per rea­lit­zar el referèndum i les seves garan­ties, seran les que deter­mina la legis­lació regu­la­dora dels pro­ces­sos refe­ren­da­ris i elec­to­rals, i, si s'escau, en el decret del govern de la Gene­ra­li­tat que con­vo­qui el referèndum.”

Més d'un es pre­gun­tarà ara si valia la pena acu­dir al Congrés dels Dipu­tats per obte­nir un no rotund de PP, PSOE i UPD, és a dir, de més del 80% dels dipu­tats espa­nyols; enfront del sí de tots els altres grups par­la­men­ta­ris (excepte UPN i el Foro) i la soli­da­ri­tat explícita del naci­o­na­lisme basc i gallec. Sí, valia la pena. I tant que valia la pena, perquè ha permès visu­a­lit­zar clara­ment a tots els que vul­guin veure –a dins i a fora de l'Estat espa­nyol– dues con­clu­si­ons con­tun­dents: la qüestió no és jurídica, sinó política; la qüestió no és que no es pugui fer el referèndum, sinó que no es vol. I no es vol perquè PP i PSOE tenen por, tenen por de la feblesa dels seus argu­ments: cóm es pot negar un referèndum con­sul­tiu acor­dat amb el govern espa­nyol i ajus­tat a llei?

Quin ridícul, adver­tia Alfred Bosch, tot un poble cami­nant a favor de rea­lit­zar una con­sulta sobre “el futur polític col·lec­tiu de Cata­lu­nya” i els dos grans par­tits espa­nyols (ni tan sols cal con­si­de­rar el popu­lisme patètic de Rosa Díez i UPD) negant la pos­si­bi­li­tat de votar en lli­ber­tat als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. Un ridícul perquè, com afir­mava la repre­sen­tant del BNG Olaia Fernández, “negar la rea­li­tat no fa que des­a­pa­re­gui”. Ridícul perquè, com afirma la Decla­ració Uni­la­te­ral d'Inde­pendència dels Estats Units –orgu­llo­sa­ment reproduïda en el mural de la sala d'arri­ba­des de l'aero­port de Filadèlfia–, “quan s'esde­vin­gui que qual­se­vol forma de govern es faci des­truc­tora d'aques­tes fina­li­tats, és el dret del poble refor­mar-la o abo­lir-la, i ins­ti­tuir un nou govern que es fona­menti en els esmen­tats prin­ci­pis... del dret a la vida, a la lli­ber­tat i a la recerca de la feli­ci­tat... [i] es fa neces­sari per a un poble dis­sol­dre els vin­cles polítics que l'han lli­gat a un altre”.

En suma, mal­grat el no de la por (por del resul­tat de la con­sulta i por que inten­ta­ven pro­jec­tar de nou Mari­ano Rajoy i Alfonso Alonso sobre una Cata­lu­nya inde­pen­dent, fora de la UE, de l'euro, de Naci­ons Uni­des...), el procés ende­gat a Cata­lu­nya no es troba pit­jor que abans del debat. Tot el con­trari, està millor, perquè avui és molt clar qui és que no vol el diàleg, qui és que no vol una solució política, pacífica i democràtica, qui és que pro­voca el xoc de trens entre dues legi­ti­mi­tats, qui és que oposa la llei –l'estat de dret– als prin­ci­pis democràtics. I aquest és el prin­ci­pal error de la res­posta de PP i PSOE, perquè, com va afir­mar la Cort Suprema del Canadà, en cas de col·lisió entre els prin­ci­pis legals i els prin­ci­pis democràtics sem­pre han de pre­val­dre els segons, que és d'on ema­nen els pri­mers. I avui tot­hom té clar de quina banda estan les deficiències democràtiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia