‘True detective'
És la lleialtat, el mal
en l'essència més pura, la ignorància, la pietat; vuit episodis memorables que passaran a la història
de la ficció televisiva
Amb un guió gens sorprenent sobre el paper, la productora HBO ens ha ofert la que sens dubte serà la millor sèrie del 2014, escrita per Nic Pizzolato i dirigida per ell mateix i Fukunaga.
El ‘leitmotiv' de la història es situa el 2012 al sud dels EUA, estat de Louisiana, on un parell de policies, Rust Cohle (Mattew McConaughey) i Martin Hart (Woody Harrelson), van investigar un cas d'assassinat comès fa 17 anys, el 1995. Es tractava del crim de Dora Lange, una noia assassinada segons un ritual amb clares referències al vudú (branques d'arbusts lligades entre si formant triangles) i també a cultes satànics (tatuatges amb cercles concèntrics a l'esquena). Tanmateix l'acció transcorre durant aquests 17 anys amb flashbacks que ens situen tant en el moment dels fets com en l'actualitat, en què dos agents d'afers interns de la policia interroguen ambdós detectius, amb la qual cosa des del primer moment sabem que hi ha un misteri ocult en el passat i que està directament relacionat amb l'evolució d'un dels detectius: Rust Cohle.
No els revelo res, des de les primeres seqüències el canvi físic sofert per aquest protagonista es fa obvi: passa de ser un jove seriós, concentrat, pulcre, sempre amb la seva llibreta Moleskine de mida gran dibuixant tots i cadascun dels detalls que li criden l'atenció, a aparèixer com un home amb les grenyes lligades en una cua, un bigoti descurat i una afició compulsiva per la cervesa.
A Martin Hart, en canvi, sembla que la vida li ha anat d'allò més previsible: americana blau marí, corbata, panxa lleugerament prominent i el seu anell de la facultat.
Des del moment zero ens sentim atrapats pel veritable protagonista de la història: l'atmosfera boirosa, amb
horitzó infinit, pútrida, pròpia dels pantans. Si hi afegim la pobresa del sud, la seva cultura criolla latent en la qual es barregen pràctiques dels
esclaus negres i dels colonitzadors francesos, la manca d'escoles públiques, i, per acabar-ho d'adobar, la devastació de l' huracà Katrina del 2005, ens trobem més a prop de l'infern que mai. Oblidats, els habitants d'aquesta regió són tan orfes que les desaparicions dels seus infants passen
desapercebudes per a l'administració com totes les catàstrofes que s'hi congrien. Aquí cal desatacar la càmera
absolutament magistral que es detura en plans llunyans, com suspesa en el aire, agombolada per al música de T. Bone Burnett, o corre trepidant entre els túnels de l'arqueologia industrial de la zona.
No pensin en la Laura Palmer de Twin Peacks ni en l'ambient humit de The Killing; True detective va molt més enllà, les vides de Hart i Colhe xoquen, es creuen, donen la volta, es retroben en el punt més àlgid del que la versemblança d'una crònica negra pot augurar. És la lleialtat, el mal en l'essència més pura, la ignorància, la pietat; vuit episodis memorables que passaran a la història de la ficció televisiva.
Una mala notícia: després de guanyar l'Oscar aquest 2014 Mattew McConaughey ja ha anunciat que deixa la sèrie. Hi haurà segona temporada, diuen que amb Brad Pitt, però aquesta parella irrepetible ja no tornarà.
