Opinió

Contenció a Escòcia

Les dues forces mesuren molt bé els seus gestos i pronunciaments perquè saben que un discurs equivocat podria canviar substancialment el resultat

L'estratègia dels dos bàndols del referèndum que se celebrarà a Escòcia el proper 18 de setembre és un exercici d'audàcia i alhora de contenció. Les enquestes donen un 56 per cent de vots als favorables de la unió i un 44 per cent a favor de la independència. Però en atansar-se la data s'observa que les dues forces mesuren molt bé els seus gestos i pronunciaments perquè saben que un discurs equivocat podria canviar substancialment el resultat. Ha arribat l'hora de la veritat i Alistair Darling, exministre d'Economia laborista i president de Better Together, la plataforma multipartidista que defensa la unió signada entre Anglaterra i Escòcia l'any 1707, sap que un error en el missatge canviaria la tendència.

Darling és diputat per Escòcia al Parlament de Westminster des de fa gairebé 30 anys i coneix la importància que l'antic regne té pel laborisme que difícilment podria tornar a governar a Londres si no fos pel suport dels diputats escocesos que han arribat pràcticament a deixar sense cap escó els conservadors.

Àlex Salmond, primer ministre, va guanyar les eleccions per majoria absoluta amb un programa en què s'especificava clarament l'objectiu de la independència. Després de llargues negociacions amb Londres aconseguí que David Cameron anés a Edimburg per signar l'acord per a la celebració del referèndum. Cameron i Salmond optaren per jugar la partida des de la legalitat, cedint cadascú punts substancials i establint en una pregunta clara que sigui vinculant i acabi les discussions que s'arrosseguen des de fa més d'una generació.

El joc és net però la campanya va
agafant el to de tota pugna política. Els unionistes imposaren unes condicions en l'acord i s'han presentat com guanyadors seguint els resultats de les enquestes. Però el nombre d'indecisos és un misteri, i un
excés de confiança podria donar una sorpresa. Salmond va de víctima i Darling, amb tot el pes del govern britànic darrere, s'ha adonat que la prepotència li pot jugar una mala passada.

El punt de partida unionista fou treure el fantasma de la por. Fa poc més d'un any el govern Cameron va divulgar un dossier sobre els aspectes legals d'un nou estat a Europa dient que Escòcia tindria una situació semblant a la del Sudan del Sud quan va aconseguir la seva independència. S'haurien de tornar a aprovar milers de noves lleis i reformular totes les relacions amb Europa i la resta de països del món canviant uns 14.000 tractats internacionals. Llegint aquell informe esfereïdor es temia que Escòcia quedés fora del mapa de les nacions civilitzades. Una exageració. Aquestes amenaces tan severes no han fet moure les enquestes, perquè Salmond el que ens es ve a dir és que una Escòcia independent seguiria automàticament en totes les institucions internacionals amb les quals es renegociarien les relacions com a conseqüència del divorci polític amb Anglaterra.

La por ja no és l'eix de la campanya dels que defensen el Better Together, millor junts, i la contenció en els missatges està donant un tomb a la campanya. El ministre d'Economia britànic, George Osborne, va dir fa uns dies que Escòcia quedaria fora de la lliura esterlina i que la situació nova seria apocalíptica, tal com ha dit fa poc lord Robertson, ex ministre britànic de Defensa i exsecretari general de l'OTAN. Ens volen espantar amb prediccions catastrofistes, ha respost Salmond dient que no tenen sentit les paraules de lord Robertson, que ha vingut a dir que la independència seria un caos per la seguretat mundial. És una mostra, segons el independentistes, que hi ha nervis en el camp unionista en veure que el vot favorable a la separació va creixent de manera sostinguda. La unió fou un acte de conveniències mútues respectant les particularitats de cada una de les parts i permetent als escocesos el manteniment de la seva personalitat, que ha estat protegida per tots els monarques britànics que posseeixen castells, terres i palaus reials arreu d'Escòcia.

Alistair Darling ha d'administrar millor el catastrofisme, com a mínim racionalitzar el discurs perquè els sentiments i també els interessos dels sobiranistes podrien capgirar les expectatives unionistes. És l'hora de les petites coses, dels estats d'ànim, de les opinions subtils, de les intrigues pròpies de la política. Tot és important a partir d'ara i no valen els arguments de força. Les dues bandes interpreten les dades econòmiques de manera diferent per tal de convèncer els indecisos. Els nacionalistes esgrimeixen la idea que es tracta d'un alliberament del liberalisme radical representat per la City de Londres, i ofereixen una visió més socialdemòcrata que distribuís més equitativament els recursos energètics que són la gran riquesa d'Escòcia.

Queden cinc mesos pel referèndum. Són dos pobles pragmàtics i al final seran els interessos els que inclinin la voluntat majoritària dels escocesos. Sembla que els avantatges de la unió no somriuen tant. Però sense un rerefons cultural, històric i polític no estaríem on som. Alex Salmond voldria un estat nou però sense perdre els lligams institucionals i emocionals amb Anglaterra. Un nou estat que no faci por a ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia