Opinió

Keep calm

Els derrotats

Ja no hi ha escletxes ni canvis de rumb

Final­ment, i com era pre­vi­si­ble, el ple de dimarts pas­sat al Congrés espa­nyol no va incloure allò que des de deter­mi­nats sec­tors polítics, econòmics i mediàtics cata­lans s'havia anat ali­men­tant: una pro­posta seri­osa per inten­tar recon­duir, des de Madrid, un tema que ja fa temps que se'ls va esca­par de les mans. Tot el con­trari, les for­ces del no van estar més ali­ne­a­des que mai a l'hora de tor­nar-nos a obse­quiar amb l'avor­rit reguit­zell de tòpics i amb l'habi­tual pel·lícula de ter­ror. Aquest cop can­vi­ant l'esce­nari de l'espai side­ral dels pobres pro­ta­go­nis­tes de Gra­vity per l'illa llu­nyana i inhòspita en què va sobre­viure Tom Hanks men­tre inter­pre­tava a Nàufrag un Robin­son Cru­soe del segle XXI.

El diàleg de sords, però, va tenir dos grans der­ro­tats, d'aquells que besen la lona abans del final del pri­mer assalt. No parlo del duet Rajoy-Rubal­caba (o Rubal­caba-Rajoy, si ho pre­fe­rei­xen). Els prin­ci­pals dam­ni­fi­cats van ser Duran i Lleida i Pere Navarro. El pri­mer a causa que la res­posta a les seves repe­ti­des súpli­ques va ser la de l'esce­ni­fi­cació pública del fune­ral d'allò que hem ano­me­nat ter­cera via. I el segon perquè després del dis­curs del seu cap de files ha que­dat inha­bi­li­tat per tor­nar a aixe­car la ban­dera d'un fede­ra­lisme que a Espa­nya mai no s'ha cre­gut ningú i que a la Cata­lu­nya d'avui ni els més babaus no s'empas­sen.

Ja no hi ha esclet­xes ni can­vis de rumb. Ja no valen refor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals ni dis­po­si­ci­ons addi­ci­o­nals que només bus­quen apun­ta­lar l'statu quo i fer embar­ran­car un procés democràtic que, un dia no gaire llunyà, haurà d'opo­sar la volun­tat majo­ritària dels habi­tants del Prin­ci­pat a una llei que cada cop es veu més injusta. Com va fer Fran­cesc Macià, tal dia com avui de l'any 1931, quan “inter­pre­tant el sen­ti­ment i els anhels del poble” va sal­tar-se la lega­li­tat monàrquica i va pro­cla­mar la República Cata­lana. Sense aquest gest de rebel·lia, Cata­lu­nya mai no hau­ria recu­pe­rat part del seu auto­go­vern. Ara és l'hora de tenir-lo sen­cer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia