Opinió

De set en set

Enfonsats

L'“enfonsat”, un home als ulls del qual no pot llegir-se cap pensament

S'acaba d'estre­nar en pocs cine­mes d'Espa­nya (i seria desit­ja­ble que la dis­tri­bució es fes exten­si­ble a més ciu­tats) una pel·lícula de Rithy Pahn amb la qual el cine­asta cam­bodjà reme­mora la seva experiència durant el règim dels khmers rojos en què van morir 1.700.000 per­so­nes a causa de les exe­cu­ci­ons, la fam i les pèssi­mes con­di­ci­ons de vida impo­sa­des. S'ha estre­nat amb el títol de La ima­gen per­dida i, per­do­nin l'ele­men­tal joc de parau­les, no se l'han de per­dre. Com ho exem­pli­fica S21, la màquina de mort dels khmers rojos, en què uns tor­tu­ra­dors tes­ti­mo­nien sobre les seves acci­ons en un cen­tre de detenció, no és el pri­mer cop que Rithy Pahn aborda el tema, que d'alguna manera o altra es fa pre­sent en tot el seu cinema. En aquesta ocasió, però, la nar­ració és en pri­mera per­sona i, a la vegada que hi ha una cons­tant reflexió sobre qui­nes han de ser les imat­ges per repre­sen­tar un hor­ror del qual no hi ha gai­rebé imat­ges reals, evoca un infern en què un ado­les­cent va sobre­viure a tota la seva família i, per tant, va veure com moria el seu pare, la seva mare i els seus ger­mans. En relació amb el pare, Pahn explica que va dei­xar de men­jar (el poc que hi havia) i que va lliu­rar-se a la mort, sense opo­sar-hi resistència. Volia morir i abans de fer-ho va con­ver­tir-se en un cadàver vivent. He iden­ti­fi­cat aquesta acti­tud amb la d'aquells que en els camps d'exter­mini nazis eren ano­me­nats els “musul­mans”, fos perquè s'asso­ci­a­ven a la sub­missió atribuïda als fidels islàmics o a la posició del seu cos en la pregària. En parau­les del super­vi­vent Jean Améry, el “musulmà” era el pre­so­ner que havia aban­do­nat tota espe­rança. Primo Levy va escriure'n que, si hagués de tan­car tot el mal del seu temps en una imatge, tri­a­ria la d'un home dema­crat, amb el cap incli­nat i l'espat­lla encor­bada en els ulls del qual no pot lle­gir-se cap ras­tre de pen­sa­ment. És l'“enfon­sat” que ha dei­xat de ser un home. L'intes­ti­mo­ni­a­ble. L'insu­por­ta­ble pels ulls humans que con­ti­nua exis­tint. Pen­sem-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia