Opinió

Més raons per la independència (I)

Un cop independents, ens dedicarem només a estructurar la societat que entre tots considerem apropiada

A hores d'ara dis­po­sem d'un immens argu­men­tari en favor de la inde­pendència del nos­tre país, basat en raons iden­titàries i econòmiques, sufi­ci­ent per a convèncer qual­se­vol obser­va­dor no esbi­ai­xat de la rea­li­tat. Però és que a banda d'aques­tes raons, n'hi ha mol­tes altres, algu­nes de les quals es llis­ten aquí sota i en el pro­per arti­cle, que també ava­len la con­veniència de la inde­pendència del nos­tre país, inde­pen­dent­ment de quin sigui exac­ta­ment el model social que acabi adop­tant.

1.- Aug­ment de la con­fiança en la cosa pública: Els països de mida més petita són més homo­ge­nis, i aquesta homo­geneïtat redu­eix la des­con­fiança entre els seus mem­bres i aug­menta la volun­tat de con­tri­buir, per exem­ple amb els impos­tos, a la causa comuna. A la lite­ra­tura es solen posar com exem­ples extrems el cas dels Estats Units a una banda, d'una mida que fomenta la des­con­fiança en el govern fede­ral, i a l'altra, els països escan­di­naus, amb soci­e­tats molt homogènies. No cal dir que en el nos­tre cas, en què s'afe­geix l'espoli i el mal­trac­ta­ment con­ti­nuat per part de l'Estat espa­nyol, la des­con­fiança actual és extrema, i l'aug­ment en con­fiança seria des­co­mu­nal.

2.- Redi­recció d'ener­gies altruis­tes: És lite­ral­ment ingent la quan­ti­tat d'hores i recur­sos de tota mena que, al nos­tre país, mul­ti­tud de con­ciu­ta­dans han dedi­cat, i dedi­quen, de forma total­ment altru­ista, a llui­tar per evi­tar el retrocés de la nos­tra llen­gua, la nos­tra cul­tura i el nos­tre auto­go­vern. Quan esde­vin­guem inde­pen­dents, la causa que motiva aques­tes con­tri­bu­ci­ons de resistència des­a­pa­rei­xerà, i és lògic ima­gi­nar que tot aquest altru­isme, en gran part, no hau­ria de des­a­parèixer, sinó que es podria redi­ri­gir cap a totes les altres bones cau­ses del món, amb la con­següent empenta que això els pot supo­sar.

3.- Nor­ma­lit­zació de la vida política: Des del retorn de la democràcia a Espa­nya, en comp­tes de poder pre­o­cu­par-nos exclu­si­va­ment pels pro­ble­mes que ocu­pen i pre­o­cu­pen les soci­e­tats del nos­tre entorn, la vida política té com a eix cen­tral la tensió amb Espa­nya. Altres qüesti­ons extre­ma­da­ment impor­tants s'han vist així supe­di­ta­des a aquesta pro­blemàtica, i el vot polític s'ha vist dis­tor­si­o­nat molt for­ta­ment per aquesta raó. Un cop inde­pen­dents, podrem dedi­car-nos exclu­si­va­ment a estruc­tu­rar la soci­e­tat que entre tots con­si­de­rem més apro­pi­ada.

4.- Dig­ni­tat: La democràcia espa­nyola pot al·legar ser un estat de dret democràtic sufi­ci­ent­ment pas­sa­ble a
nivell indi­vi­dual. A nivell col·lec­tiu, és una gàbia deli­be­rada de naci­ons. Per als que cre­iem que Cata­lu­nya és el nos­tre únic país, acon­se­guir la inde­pendència és, com a força motriu molt impor­tant, una qüestió de dig­ni­tat. No cal fer gai­res ela­bo­ra­ci­ons sobre aquest punt per a aquells per als quals la dig­ni­tat sigui impor­tant: la seva absència es viu amb aroma d'escla­vatge, i ni es com­pra, ni es bes­can­via, ni s'hi renun­cia. Per dig­ni­tat.

A nivell anecdòtic, un estudi del banc holandès ABN Amro con­clou que el fet que un país gua­nyi el mun­dial de fut­bol repre­senta un incre­ment addi­ci­o­nal del PIB d'aquell país d'un 0,7%. Si un esde­ve­ni­ment tan banal com aquest té una reper­cussió d'aquesta mag­ni­tud, quin no haurà de ser l'impacte d'una feta com la d'acon­se­guir la lli­ber­tat naci­o­nal?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia