Europa, Rússia i el gas
Una alternativa ràpida seria el gas liquat. També, a curt termini,
es podria utilitzar més carbó per generar energia
Les tensions entre Rússia i Ucraïna han tornat a posar sobre la taula la qüestió de la dependència europea del gas natural procedent de Rússia. Aquest problema ja es va fer evident l'hivern del 2005/06 quan Rússia va interrompre el flux de gas cap a Ucraïna com a mitjà de pressió per cobrar una gran quantitat de diners que li devia el govern ucraïnès. Llavors el preu es va més que quadruplicar de 2 euros per Mutb (milions d'unitats tèrmiques britàniques) a 8,5 euros per Mutb. En canvi, des de principis d'abril, el preu del gas natural només ha augmentat un 10% fins a assolir els 6,4 euros per Mutb. La magnitud petita de l'impacte cal atribuir-la al fet que en aquesta època de l'any, fora de l'hivern, hi ha més estocs acumulats. Però no ens ha de fer oblidar que les economies europees patirien problemes si hi hagués escassetat d'oferta i el preu pugés més.
Però quina és la veritable dependència europea del gas natural procedent de Rússia? D'acord amb les xifres de l'Institut de l'Energia d'Oxford, el 2012 Rússia va proporcionar un 26% del gas natural que va utilitzar Europa per a la generació d'energia, i la meitat d'aquest hi va arribar travessant Ucraïna pel gasoducte Nord Stream. Els països més dependents del gas rus són Ucraïna i Finlàndia, que consumeixen exclusivament gas procedent de Rússia. Polònia, Hongria, Eslovàquia i Grècia en tenen una dependència molt elevada, d'entre un 80-90%. Les economies europees occidentals més dependents del gas rus són Àustria (50%) i Alemanya (35%). En l'altre extrem, el Regne Unit i Espanya no consumeixen gens de gas rus. En el primer cas perquè s'utilitzen les reserves del mar del Nord, i en el segon perquè tot el gas s'obté d'Algèria pel gasoducte Medgaz.
Però si Rússia aturés del tot el flux de gas a Europa, què s'hi podria fer? En primer lloc, cal tenir en compte que hi ha importants reserves de gas emmagatzemades que cobreixen l'equivalent al gas que arriba de Rússia durant dos mesos. Aquestes reserves estan situades sobretot a Ucraïna i Eslovàquia. El govern eslovac ja ha comunicat que, si les autoritats europees paguen els costos, està disposat a posar totes les seves reserves a disposició de la resta de països. A més, Alemanya, França i Itàlia estan augmentant amb rapidesa les seves reserves emmagatzemades de gas.
Una altra alternativa ràpida seria l'ús de gas liquat. Aquest tipus de gas es refreda en origen fins que assoleix un estat líquid i es transporta després en vaixells cap a la zona consumidora. A Europa hi ha 20 plantes de regasificació, que tornen aquest gas liquat a l'estat necessari per generar energia. Aquestes plantes estan treballant ara tan sols a un 30% de la seva capacitat i, per tant, podrien augmentar considerablement la seva producció. A més, els principals exportadors mundials de gas liquat (Qatar, Indonèsia i Austràlia) estan en disposició d'augmentar-ne la producció a curt termini. Finalment, també a curt termini, es podria utilitzar més carbó per generar energia.
Els Estats Units tenen planificada la construcció del gasoducte que travessarà el mar Caspi i que portarà gas procedent del Turkmenistan i el Kazakhstan a l'Europa central, i que evitarà el territori rus i l'iranià. Això podria permetre, a llarg termini, la reducció de la dependència europea del gas rus. Però no està clar si el resultat de l'actual conflicte serà l'acceleració d'aquest projecte o el seu fre. Sens dubte no coneixem totes les cartes de la partida que s'està jugant entre Rússia i els països occidentals, però ben segur que aquest gasoducte estarà sobre la taula a l'hora de les negociacions.
A mitjà termini no és probable que Europa vulgui deixar d'importar gas procedent de Rússia. I tampoc a Rússia li convé deixar d'exportar-ne, perquè necessita els ingressos que obté amb aquestes exportacions. Per aquest motiu és previsible que, si hi ha interrupcions del flux de gas procedent de Rússia, aquestes siguin temporals. Però innegablement provocarien un augment del preu del gas natural als mercats.
En el pitjor dels casos, una invasió d'Ucraïna per Rússia o la imposició de dures sancions al govern rus per les economies occidentals, el preu del gas podria augmentar fins a uns 10-12 euros per Mutb, que gairebé duplicaria el nivell actual. Però l'existència d'alternatives a curt i llarg termini no fan pensar en un augment perllongat dels preus de l'energia a causa del conflicte. Això sí, la pujada temporal del preu del gas podria alentir la recuperació econòmica a Europa
