opinió
Els Bregante
Era pèl-roig, bigoti serrat i amb una mirada penetrant que no deixava ningú indiferent. Temperamental, arrauxat, amant del risc i de l'aventura empresarial –i de tota altra aventura–, Josep Maria Bregante Castellà va arribar a Riudellots l'any 1946, i després de posar-se d'acord amb la família Boada, que hi tenia una granja, va crear del no-res una indústria de fil esmaltat de coure. Eren els anys de les restriccions, de les fronteres tancades, de l'escassesa de mitjans, però ell es va empescar els sistemes més increïbles i les aliances més subtils per obtenir coure i, sobretot, esmalts, i passar-los d'una banda a l'altra del Pertús. I a cavall d'una moto portava les garrafes de vernissos a Riudellots per poder treballar. La seva empenta va fer tirar endavant una empresa impossible, perquè el coure era i és una matèria cobejada, de preu molt fluctuant i una procedència llunyana. No feia tant que havia acabat la guerra i Espanya sofria un bloqueig universal que li impedia la relació exterior. Per acabar-ho d'adobar, la pesseta no era convertible en dòlars, que eren la moneda dels mercats.
La indústria va anar creixent, amb tots els entrebancs previsibles. El senyor Bregante afrontava els reptes amb el cap ben alt, així com els canvis de preus sobtats de les matèries primeres... alhora que portava una vida trepidant, fins al punt de tenir al seu servei a l'aeroport de Vilobí un jet privat per desplaçar-se per aire a qualsevol punt del món. Al mateix temps, guanyava en volum de vendes, en resultats, la fàbrica es tecnificava i es creaven laboratoris per investigar els productes. Al cap de molts anys de portar el negoci, únicament el va poder vèncer l'edat.Ja molt gran es va retirar a viure a Mèxic i va deixar l'empresa en mans del seu fill Josep Maria Bregante i Ventura.
Però dimarts passat la parròquia de Sant Martí de Cassà de la Selva es va omplir de gom a gom per acomiadar el successor Josep Maria Bregante i Ventura, que havia mort uns dies abans, després d'afrontar amb un estoïcisme admirable una cruel malaltia. A l'entorn del fèretre s'hi varen aplegar els treballadors i també gent de tota mena, perquè s'homenatjava un home que ha estat digne continuador del seu pare a la indústria, però molt més proper i accessible per a tothom. Ell ha aconseguit que Acebsa sigui la primera indústria de la Península i la tercera d'Europa en la producció de fil de coure esmaltat, a més de ser considerada entre les 25 empreses més importants de les comarques gironines, assolir més d'un 50% d'exportació de la seva producció i plantar cara a la crisi.
Quan es parla de pioners de la indústria, els Bregante n'han estat un clar exemple. Per ventura, la saga continua i una tercera generació n'ha assumit el relleu.
