Opinió

La columna

Cap per avall

El poder altera, físicament, la mateixa estructura del cervell de les persones amb poder

“El poder cor­romp i el poder abso­lut cor­romp abso­lu­ta­ment” és una frase ja prou cèlebre (encu­nyada el 1887 per l'his­to­ri­a­dor anglès Lord Acton). Doncs bé, el neu­ro­ci­entífic irlandès Ian Robert­son acaba d'afir­mar a The Guar­dian que aques­tes parau­les són lite­ral­ment cer­tes, atès que s'ha des­co­bert que el poder altera, física­ment, la mateixa estruc­tura del cer­vell dels pode­ro­sos. Una per­sona que mani molt, sem­pre segons Robert­son, expe­ri­men­tarà un aug­ment con­si­de­ra­ble de tes­tos­te­rona al cos, que, al seu torn, incre­men­tarà el nivell de dopa­mina al cer­vell fins a uns extrems inu­si­tats, tot exci­tant els sis­te­mes de recom­pensa i, per tant, la cobdícia (finan­cera, sexual, mate­rial), alhora que esti­mu­larà l'ego­cen­trisme i reduirà o eli­mi­narà l'empa­tia envers el proïsme. I com més temps roman­gui en el poder, més se li dis­tor­si­o­narà la per­so­na­li­tat, fins al punt que aca­barà pre­nent deci­si­ons arbitràries i irra­ci­o­nals.

Aquest procés s'ha pogut veure –per bé que mani­fes­tat de mane­res dife­rents– en casos tan diver­sos com, posem per cas, Robert Mugabe, Kim Jong-un, Donald Rums­feld o Vla­di­mir Putin, per no dir res de molts dels ban­quers que han arruïnat l'eco­no­mia mun­dial. A l'Estat espa­nyol, tot ple­gat pot expli­car el com­por­ta­ment de per­so­nes com l'Aguirre, el Millet i el Camps, i fins i tot la ceguesa i sor­desa altra­ment incom­pren­si­bles del senyor Rajoy. Havent dit això, també val­dria molt la pena, crec, que els neu­ro­ci­entífics es fixes­sin en un feno­men anàleg, però molt poc estu­diat: l'efecte de la falta de poder sobre el cer­vell d'aque­lles per­so­nes que aspi­ren a tenir-ne, ja que hi ha pro­ves fefa­ents que aquesta carència pot tenir uns efec­tes psi­cològics igual­ment devas­ta­dors, fins al punt que segons quins polítics man­cats d'auto­ri­tat autèntica –no vol­dria pas asse­nya­lar-ne cap amb el dit– fins i tot s'hau­rien de pren­dre pas­ti­lles si no volen aca­bar fent el préssec d'una manera espec­ta­cu­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.