Opinió

Banca privada, i què més?

Hi ha pocs bancs públics a Cata­lu­nya. Una enti­tat que pretén tenir l'esta­tut ban­cari és l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces, que depèn de la Con­se­lle­ria d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, o sigui de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. La majo­ria dels bancs són pri­vats i és per això que pot sor­pren­dre que en els dar­rers temps tro­bem l'expressió banca pri­vada, en català o cas­tellà o a vega­des en anglès –pri­vate bankers– a la façana d'alguns bancs. N'hi ha que només es dedi­quen a la banca pri­vada, i d'altres que hi tenen una divisió espe­cial. Què volen dir?

Per conèixer-ne el sig­ni­fi­cat, res millor que entrar en un esta­bli­ment ban­cari amb aquell títol i expli­car al fun­ci­o­nari que us aten­gui que voleu obrir un compte cor­rent en què pen­seu domi­ci­liar els rebuts de l'aigua, del gas, de l'elec­tri­ci­tat, de la subs­cripció d'El Punt Avui, el salari men­sual i d'altres d'aquest estil.

A mesura que ho aneu expli­cant, la cara de la per­sona que us aten­gui anirà expres­sant pena i com­passió. Final­ment, s'aixe­carà per demos­trar que s'ha aca­bat l'entre­vista i us acom­pa­nyarà dient: “Senyor o senyora, vostè s'ha equi­vo­cat de porta. Això és una banca pri­vada, que no accepta comp­tes de la pobris­sa­lla com vostè.” Pot­ser no uti­lit­zarà aquesta paraula però dei­xarà enten­dre clara­ment que la seva feina no és ser­vir per­so­nes nor­mals i cor­rents sinó par­ti­cu­lars o empre­ses que dis­po­sen de molts calés. L'expressió banca pri­vada era, fins fa pocs anys, cosa de la banca suïssa, però s'ha anat este­nent.

Per exem­ple: a la Banca March, cre­ada per aquell hon­rat con­tra­ban­dista de Mallorca que va finançar el gene­ral Franco, el seu aixe­ca­ment con­tra el govern de la Segona República al qual, en com­pen­sació, el govern fran­quista li va rega­lar la dis­tri­bució de l'elec­tri­ci­tat a Cata­lu­nya –lle­giu FECSA– i va fer la punyeta a Fran­cesc Cambó, a la Banca March, deia, accep­ten cli­ents que tin­guin un mínim de 100.000 euros de saldo o bé un patri­moni supe­rior al milió d'euros. La banca pri­vada és una banca de rics. El banc no parla de rics, sinó de cli­ents qua­li­fi­cats, que és el mateix, però més fi.

Una banca pri­vada o la divisió de banca pri­vada d'un banc que també és pri­vat té poc per­so­nal, perquè té pocs cli­ents. Però si el cli­ent ha de ser qua­li­fi­cat, el fun­ci­o­nari també, però no en el mateix sen­tit: ha de par­lar llengües, ves­tir de vint-i-un botó, ser expert en fis­ca­li­tat –sobre­tot això–, conèixer els actius més ren­di­bles del propi grup i poder con­ver­sar amb dis­plicència sobre el ser­vei de cam­brers al Círculo Ecu­es­tre de Bar­ce­lona, en el palau que va fer cons­truir el dar­rer alcalde de Manila, la colònia espa­nyola de les Illes Fili­pi­nes, a la Dia­go­nal-xamfrà Bal­mes, per exem­ple.

Ja em per­do­na­ran la iro­nia, però és que tot i que fa molts anys que sé què és una banca pri­vada –per conei­xe­ments pro­fes­si­o­nals i no de cli­ent qua­li­fi­cat–, em sorprèn com en plena crisi econòmica i amb el 25% de la població activa sense feina, abun­din tant. La Banca March té 300 cli­ents a Cata­lu­nya i aspira a tenir-ne 1.400, segons el diari Expansión. És una prova més de les desi­gual­tats econòmiques crei­xents de què par­lava en el meu arti­cle ante­rior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia