Opinió

La columna

El mirall

Un dels lli­bres que amb més luci­desa parla del procés sobi­ra­nista català és un lli­bre que no dedica ni una pàgina a Cata­lu­nya. Es tracta del lli­bre Escòcia, joc de miralls, escrit per Esteve Soler, peri­o­dista de TV3. Soler ha estat cor­res­pon­sal en països com ara l'Iraq, Israel i Pales­tina i els Estats Units. Fa uns mesos, ani­mat per l'edi­to­rial Pòrtic, Soler va apar­car per unes set­ma­nes les càmeres, els micròfons i els pro­gra­mes d'edició per anar cap a Escòcia amb una lli­breta de notes i mol­tes soles de sabata per gas­tar. El resul­tat és un lli­bre de prosa tele­vi­siva, àgil, con­cisa, ente­ne­dora: un repor­tatge de 30 minuts con­ver­tit en nar­ració de paper, on podem veure Esteve Soler bus­cant tes­ti­mo­nis sobre el procés escocès entre els taxis­tes, en els eixos comer­ci­als, dins les boti­gues regen­ta­des per pakis­ta­ne­sos, a la riba del llac Ness o dalt dels penya-segats d'un mar del Nord far­cit de con­ces­si­ons petro­li­e­res. “Vaig dei­xar polítics i orga­nis­mes ofi­ci­als de banda; la meva intenció era reco­llir com veuen els ciu­ta­dans esco­ce­sos el referèndum de la inde­pendència”, explica. Peri­o­disme de car­rer, de pre­gun­tar, d'obser­vació inqui­eta i recerca activa: el peri­o­disme de gas­tar soles de sabata que sem­pre ha pre­di­cat –i prac­ti­cat– no gaire lluny d'aquesta plana el mes­tre Manuel Cuyàs.

En el recor­re­gut de Soler per Escòcia no hi ha ni una paraula de l'Esta­tut deca­pi­tat ni del 9-N. Però el lli­bre no parla d'una altra cosa: la fre­dor i el càlcul econòmic del ciu­tadà escocès posa en con­trast la passió cívica però intensa i emo­ci­o­nal del sobi­ra­nisme català; el debat orde­nat i ins­ti­tu­ci­o­nal entre el sí i el no a Escòcia no fa més que subrat­llar el tro­glodític blo­queig del debat a Cata­lu­nya, girant encara al vol­tant d'una con­sulta que una gran majo­ria vol fer però l'Estat no per­met. El retrat d'Escòcia és un joc de miralls, com diu el títol, dels obs­ta­cles i carències del procés català, con­di­ci­o­nat per l'impuls popu­lar d'un cos­tat i la nega­tiva de Madrid a per­me­tre l'expressió de la volun­tat del país.

En la pre­sen­tació del lli­bre a Lleida, Soler va fer un dar­rer joc de miralls, apro­fi­tant una idea que, segons va expli­car, li havia llançat la pers­picaç peri­o­dista Rosa Peroy en entre­vis­tar-lo per al diari La Mañana: “L'any 1707 el regne d'Escòcia va pac­tar unir-se al d'Angla­terra, i el mateix any Lleida sucum­bia i era saque­jada i ocu­pada per les tro­pes borbòniques.” Vides paral·leles. Dos països es tro­ben, de sobte, a banda i banda del mirall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia