Ha tingut utilitat, la trobada?
Els governants de l'Espanya sorgida dels 40 anys de dictadura segueixen desconeixent
i negant els principis de la democràcia
Finalment la tan comentada trobada d'en Mas amb Rajoy s'ha produït, més per les pressions internacionals que per la voluntat d'en Rajoy. La trobada hauria d'haver fet possible (constitucionalment podria ser-ho) que els catalans poguéssim votar el
9-N. A l'hora que escric aquestes ratlles encara no hi ha cap comunicat oficial del resultat, ni dels continguts tractats. En qualsevol cas, la majoria de catalans i els sobiranistes especialment, mai n'hem esperat cap resultat esperançador, atesa la posició tancada i gens dialogant del govern espanyol; d'altres voldrien més duresa contra Catalunya. Aleshores, qui la volia? Només aquells que ja restarien satisfets amb un gest de Madrid (tipus pastanaga purulenta); aquells que pregonen les terceres vies o un utòpic estat federal que, per si de cas, no aclareixen, si simètric o asimètric i, els utòpics del tot, els que voldrien un estat confederal...
Desitjaria equivocar-me, però
assumeixo el risc de preveure, abans que s'oficialitzi, un resultat negatiu. Personalment penso que aquesta trobada no haurà tingut cap altra finalitat, per part del govern central, que intentar desfer la imatge d'intransigent del president Rajoy. Mentre que per a aquells que tant la reclamaven, haurà sigut una hipòcrita retòrica més o, potser, una simple estratègia per evitar que el carro sobiranista s'ompli de més ciutadans. Els diferents governs de l'Estat (populars o socialistes), si no haguessin sigut tan acèrrimament jacobins, amb un ADN centralitzador i amb una gran dosi de catalanofòbia: 1) ja haurien aprovat l'Estatut del 2006 i 2) vista la reacció dels catalans, davant la sentència del Constitucional, haurien intentat moure fitxa per trobar una solució. Ni s'immutaren, car a) posaren el cap sota l'ala per deixar que el temps desfés les reclamacions catalanes que, al fracassar pel seu jacobinisme obtús, orgullós i maldestre, b) engegaren unes polítiques reaccionàries contra Catalunya, ben amanides amb tot tipus d'insults i desqualificacions, malgrat voler-nos fer creure que ens estimen... Els fets, però, demostren que ens tenen la mateixa fòbia que sentia el maleït Borbó Felip V del 1714, cosa que ho palesen sempre que poden els Montoro, Wert, Pastor i
Mato de torn, bombardejant, sense escrúpols, els pilars bàsics que conformen la nostra autonomia: ofegant-nos financerament i oficialitzant un dèficit fiscal de
Catalunya cuinat tendenciosament;
perseguint la llengua, la cultura i el sistema d'immersió escolar; negant-nos les
infraestructures a què s'han compromès (-71%!) i les ajudes a benestar social.
Cosa que executen amb sàdica satisfacció, més per la seva fòbia que per exigències del guió.
La trobada haurà tingut el resultat previst: en Rajoy, en nom seu i del poder oligàrquic de l'Estat (des de la monarquia fins a la judicatura), s'haurà ratificat en la idea que la Constitució no permet concedir als catalans fer el referèndum que reclamem, ni tampoc s'haurà compromès a capgirar cap de les nefastes polítiques suara esmentades. Arribat en aquest punt: 1) Cal treure utilitat política del no del govern Rajoy i visualitzar a tot el món, que els governants de l'Espanya sorgida dels 40 anys de dictadura segueixen desconeixent i negant els principis de la democràcia, car, com qualsevol govern dictatorial, només es regeixen (ells i els seus magistrats) per les lleis que els interessen. 2) Cal accelerar els preparatius per votar el 9-N, car volem votar, perquè tenim pressa!
