Opinió

LA GALERIA

Can Xabanet

Catalunya, el país que han visitat, està més valorada gràcies a l'elegància i bona professió que ha demostrat el personal del restaurant

Quan els occitans s'han acomodat al restaurant de Banyoles, un vellet del grup ja no estava gaire fi. Durant la visita a Besalú havia tingut mareig, basques... Una encarregada de menjador li ofereix sol·lícita canviar el menú per un peix bullit. Fins aquí tot normal, qualsevol restaurant ho hauria fet. L'home fa un gest de no tenir gana. Al cap d'una estona se'l veu més inquiet, sua. Potser el xivarri de la taulada? Mentre els cambrers van servint plats i procurant atendre tothom, la senyora s'enduu discretament el malalt i l'acomoda en una cambra privada. Li fa entendre que no s'ha d'amoïnar, que es descalci i s'estiri al sofà com si fos a casa seva. No vol pas una tisana? Ell no té esma ni per dir-li que no... Els responsables del grup comencen a neguitejar-se. L'home no s'explica i no encerten a saber què li passa, però no sembla pas un simple mareig. Els encarregats se n'adonen. Volen que el duguem al centre d'assistència primària? Potser es quedarà més tranquil... Al cap d'uns moments un d'ells ja té el seu cotxe a l'entrada (el restaurant, no sé si ho hem dit, és ple de gom a gom). Arribats al CAP, tràmits d'ingrés, sala d'espera, un sol acompanyant a la consulta, la resta que s'esperi fora... El responsable del grup diu a l'encarregat que ja tornaran en taxi, però ell s'hi nega i es queda discretament en un racó. Al cap d'una hora surt el metge i els diu que hauran d'esperar una altra hora per als resultats d'unes proves. Un dels guies torna al restaurant amb l'encarregat per informar el grup. El menjador s'ha anat buidant. Cap problema si la cosa s'allarga: els despararan la taula però ells s'hi poden quedar fins que calgui. No, no és cap molèstia, de debò. I el guia que s'ha quedat al CAP, que no pateixi: ara mateix li preparem uns entrepans. Entre una cosa i l'altra, l'encarregat ha de fer tres viatges més d'anada i tornada, sempre discret, sense fer comentaris sobrers. Sap que el seu rol, ara, és el de pont i no pas el de fals psicòleg. Finalment, acompanya el malalt al menjador, però ni tan sols acaba d'entrar-hi per participar dels aplaudiments. Canvi de xip i a fer caixa. Quan els occitans ja s'han instal·lat a l'autocar, Catalunya, el país que han visitat, està més valorada gràcies a l'elegància i professionalitat del personal d'un restaurant de Banyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.