Opinió

Ombres d'estiu

Uns ulls desencaixats davant la mort

Ho vaig lle­gir fa uns dies a ‘La mun­ta­nya màgica' i m'ha dei­xat un des­as­sos­sec que fa que ara n'escri­gui: una nena va esmu­nyir-se sota la flas­sada en ado­nar-se que arri­bava un sacer­dot per extre­mun­ciar-la; els pares i el capellà inten­ta­ven tran­quil·lit­zar-la, però la nena “era una massa informe que pro­tes­tava esgar­ri­fo­sa­ment i espe­ter­ne­gava amb les cames”. Li ho explica Joac­him, que en aquell moment va pas­sar just davant de l'habi­tació de la nena, al seu cosí Hans Cas­torp. La nena es deia Bar­bara Hujus i, quan va arri­bar al món de dalt, encara se la veia tota ale­gre i enjo­gas­sada. “Però el seu cas va anar molt ràpid”, diu Joac­him, que, abans que es tanqués la porta de l'habi­tació, encara va veure “el cap de la Hujus que apa­rei­xia un segon, amb els cabells ros clar tot desor­de­nats i els ulls cla­vats en el capellà, des­en­cai­xats, uns ulls molt pàl·lids, sense cap color, i amb ais i uis es va tor­nar a esmu­nyir de cop sota la flas­sada”. Una nena mori­bunda, devas­tada per la malal­tia, es va resis­tir amb totes les seves for­ces a rebre el viàtic. Dèbil com estava, d'on va treure les for­ces? De la por. Joac­him no en dubta i diu que era una nena i que per això se l'ha de dis­pen­sar. En canvi, aquest jove mili­tar és impla­ca­ble pel que fa a la por dels adults davant la mort i encara més si són homes: “Els homes de vega­des també fan esca­ra­falls, cosa que natu­ral­ment és una manca de coratge imper­do­na­ble.” Em des­as­sos­sega la nena que va esmu­nyir-se sota la flas­sada amb els ulls des­en­cai­xats. Però també m'inqui­eta aquesta con­si­de­ració tan poc com­pas­siva de Joac­him res­pecte a la por a la mort. Què vol dir manca de coratge? Una hi pensa sovint que haurà d'afron­tar la mort, aquest comú destí tràgic dels humans. I no crec que la manca de coratge sigui imper­do­na­ble. Tan­ma­teix, si és que n'arribo a tenir consciència, és clar que vol­dria morir sere­na­ment. Qui no ho vol­dria? Una altra cosa és poder-ho fer. I penso en el meu pare, que ja fa uns anys em va dir que, si sabés que la mort li arri­bava, no li faria res. Mai no sabré, però, del seu últim moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia