Opinió

LA GALERIA

A Ripoll, el Canaules

El restaurant
el regenta
la Joselina,
un personatge
molt popular que així,
a cop calent, gosaria definir com un Santi Santamaria

“Pero cómo…!!!” “Doncs mire ustet, sabe lo que pasa? Que en este restaurante, el castellano lo hablamos, sí, y tanto. Con un asento de pagès pero lo hablamos. Y le podemos atender perfectamente. Pero de puertas endentro somos una espesie de república que con el catalán vamos marxando la mar de bien. Aquella camarera de allí, por desir un ejemplo, la ve ustet? Doncs es húngara y habla catalán estupendamente. No le hase falta para nada que la carta esté en castellano para su trabajo. Con el catalán (i el fransés i el inglés, por si se li oblida lo que son las cloïsas, pongamos por caso, oi?) ya tiene sufisiente. Y de puertas enfuera, doncs mire, cuando con la nueva oferta hisimos nueva carta, yo que me dije: si algún día un espanyòl nos sugiere de buen rotllo que también podría estar en su lengua, por qué no? Pero si nos lo disen en plan ordeno y mando como ustet ahora, o con grosería o amenasas, doncs sabe ustet? Que allí mismo, ve?, hay otro restaurante que la tienen en castellano i ensima a dentro tienen un banderín de Espanya, y ustedes se van a encontrar allí como en su casa. Que tengan un buen dia…” El nou Canaules es troba al centre més centre de la vila de Ripoll, en uns baixos carregats d'història local: era un antic obrador i botiga de fideus. Una joia abans i una joia ara. Decorat amb molt de gust. Un restaurant on t'hi trobes bé, vaja. El regenta la Joselina, un personatge molt popular que així, a cop calent, gosaria definir com un Santi Santamaria del Ripollès. Ella i la seva mare, excel·lents cuineres. La Joselina, a més, amb un caràcter ambivalent: contundència paquidèrmica quan ha de fer quadrar els clients (locals o forans) que es passen de vius i enjogassament de papallona quan es fica a la cuina i ha de presentar al plat la natura ja morta. Avui hi he demanat un rossejat de fideus a la marinera amb safrà (que si ella diu que es tradueix com “paella faite avec des nouilles aux fruits de mer” jo sí que li duré la contrària!) i unes pilotilles Mar i Muntanya amb llagostins i sèpia, o sigui, unes “meatballs, prawns, clams, squids, typical catalan Sea and Mountain”. I per un moment he tingut la il·lusió que ja érem un estat i que ens sabíem comportar com a tal, traduint les cartes dels restaurants a altres llengües sense fer cas de les amenaces...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia