Chacón

Doncs sí, Carme Chacón torna. Segur, els camins del senyor són ines­cru­ta­bles; vull dir els camins del senyor Iceta, que ha acon­se­guit des­con­cer­tar-nos –més, encara– ofe­rint a l'exmi­nis­tra de la guerra tor­nar a la política cata­lana, encapçalant la llista del seu par­tit en les pro­pe­res elec­ci­ons gene­rals. La memòria és curta, però recorda que la can­di­data Chacón recaptà un dels millors resul­tats que han tin­gut els soci­a­lis­tes a Cata­lu­nya en unes elec­ci­ons esta­tals i en les imme­di­a­tes gene­rals repe­tia de can­di­data i sumava el pit­jor nom­bre de vots de l'escan­dall del PSC-PSOE. Després, empa­dro­nada a Madrid, es féu activa mili­tant de l'espa­nyo­lisme més ranci.

Ara Iceta reclama els valors de l'exre­gi­dora d'Esplu­gues, que es deixa esti­mar entre la mar­ga­rida del sí i el no, men­tre anun­cia que vindrà a Cata­lu­nya per la Diada, per assis­tir a l'acte que la Soci­e­tat Civil Cata­lana farà a Tar­ra­gona sota el lema Recu­pe­rem el seny i de clara con­tra­po­sició a la Via de Bar­ce­lona. Una jor­nada i una con­vo­catòria fetes a la mida de l'eterna aspi­rant al no-res, que podrà apro­fi­tar el retorn a la política del que fou el seu petit país per foto­gra­fiar-se amb els líders del Par­tit Popu­lar i de Ciu­ta­dans, que han anun­ciat l'assistència a la jor­nada tar­ra­go­nina.

Quan mai no es féu notar en les cele­bra­ci­ons de la Diada, aquest any la Chacón ha deci­dit posar tota la carn d'olla en una mani­fes­tació anti­so­bi­ra­nista. Fa recor­dar la imatge fotogràfica de Pere Navarro aixe­cant una copa de cava jun­ta­ment amb la Camacho i en Rivera, aquell des­en­cert que marcà defi­ni­ti­va­ment el futur de l'ales­ho­res pri­mer secre­tari soci­a­lista. Atents, doncs, que pot repe­tir-se l'esce­no­gra­fia, fins i tot abans de començar la comèdia.

“Si ella vol, pot encapçalar la nos­tra llista de les pro­pe­res elec­ci­ons gene­rals”, ha dit Iceta. Unes parau­les que sem­blen indi­car que aquests xicots no han entès res o, el que és pit­jor, que pen­sen que en el seu pas­sat imme­diat hi ha les solu­ci­ons de futur. Quan algú ende­vi­nava que era l'hora de la fres­cor inno­va­dora d'alguna alcal­dessa a l'alça, Iceta i Chacón mar­quen els temps dels des­propòsits.