Opinió

La columna

“Que aniràs a la ‘uve'?”

No ho han sen­tit aquests dies? A l'ofi­cina, al bar amb els amics, a la sobre­taula fami­liar: “I tu què? Aniràs a la uve?” El pri­mer cop m'ho vaig fer repe­tir. No sabia ben bé de què em par­la­ven. Durant uns ins­tants feliços però breus vaig pen­sar que havia tor­nat a obrir Ubbe, la mítica dis­co­teca dels meus temps de fes­teig per Bala­guer en la dècada dels noranta. Els qua­ran­tins de Ponent deuen saber de què parlo: caps de set­mana ino­bli­da­bles de cuba­tes i aglo­me­ra­ci­ons, seduc­ci­ons des­es­pe­ra­des abans de tan­car el local i ulls ver­mells pel fum en sor­tir i con­tem­plar el bro­llar indi­fe­rent del riu Segre en el camí de la fi de la món. Però lla­vors hi vaig caure: el meu inter­lo­cu­tor, cata­la­no­par­lant de Lleida i que per cert anirà a la uve, no es refe­ria a cap dis­co­teca vin­tage, sinó que pro­nun­ci­ava en cas­tellà la ve baixa que orga­nitza l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana per a la Diada.

No ens ho van posar fàcil quan en algun pretèrit congrés de llen­gua cata­lana van deci­dir ano­me­nar ve i, opci­o­nal­ment, ve baixa aque­lla lle­tra que en bona part del ter­ri­tori lingüístic ja no era una ori­gi­nal fri­ca­tiva labi­o­den­tal, sinó una vul­gar oclu­siva bila­bial: exac­ta­ment igual que la lle­tra be. Segu­ra­ment van voler aca­bar el congrés de pressa i no van voler bus­car un nom més ade­quat, i ara alguns cata­lans, més per como­di­tat i desídia que no pas per ignorància, es pas­sen al cas­tellà per ano­me­nar la
V que ens ha de dur direc­tes al 9-N.

Ja hem tin­gut unes quan­tes Dia­des històriques, de mul­ti­tuds i con­cen­tra­ci­ons impos­si­bles. I en totes es par­lava molt cas­tellà. Ara a aquesta alguns li diuen la de la uve. Súmate i altres grups defen­sen la inde­pendència en cas­tellà. D'aquí a uns anys, quan recor­dem aquesta revo­lució d'aglo­me­ra­ci­ons i insistències, segu­ra­ment tin­drem un record simi­lar al d'una incòmoda però fes­tiva dis­co­teca de platja plena a reben­tar en hora punta i on se sen­ten dife­rents idi­o­mes, amb l'única diferència que qui ens hau­ria d'inten­tar seduir, l'Estat espa­nyol, no només no mou ni un dit per fer-ho, sinó que ens amenaça mal­hu­mo­rat
des de la barra si mai dei­xem de pagar-li
els gintònics. Ens van dir que el procés divi­di­ria la soci­e­tat cata­lana i olo­ra­ven una tren­ca­dissa del país en dues parts. Ara
que arri­bem al moment cul­mi­nant, el que porta l'aire és l'olor de la Victòria. Amb ve. O, per a alguns, amb uve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.