Llei i política

És quasi impossible que en un conflicte polític i/o ètnic la raó es distribueixi en un 100% en una banda i en un 0% en l'altra. Les raons se solen repartir al voltant del 50%, i se n'allunyen a mesura que una de les parts té més poder i més responsabilitat que l'altra, i així i tot és rar anar més enllà d'una proporció 70/30. Proposo al lector l'exercici d'imaginar les distribucions de raó i culpa en els conflictes actuals al món, jueus i palestins, russos i ucraïnesos, sunnites i xiïtes, atès que per avaluar-ho hi ha paràmetres objectius, i un factor subjectiu creixent a mesura que un s'aproxima a una de les causes, i que és determinant quan un en forma part.

Aleshores sí que un veu en el conflicte raons i justícia totals al propi bàndol, i errors i culpa en l'altre. Sempre queda la variant sofisticada de l'exercici proposat més amunt: l'anàlisi a la percaça del propi error i de la sensatesa aliena.

Aquest cronista l'ha fet sovint en el litigi entre Catalunya i Espanya, tot i que, vist com van les coses –i potser ja començo a desviar-me tot just començar–, caldria dir entre Catalunya i les institucions polítiques i judicials espanyoles. Sigui com sigui, em costa menys veure errors i mancances en la part catalana que encerts i sensatesa en l'espanyola. En la causa catalana hi veig improvisació, imprecisió en l'apreciació de les magnituds i els temps, falta de consistència en el projecte de la nova societat i, sobretot –fa temps que ho dic–, problemes greus en la unitat de les forces que han de tirar-la endavant i, potser per falta d'informació, massa por entre la població, en especial la que per edat ha viscut altres temps i altres conflictes, i no penso només en la qüestió de les pensions, que ha estat força ben explicada, sinó en la imprecisió del retrat del possible futur del país independent. Falten més peces com L'endemà de la Isona Passola i, des d'angles diferents, falten xifres i escenaris que la població pugui comprendre i avaluar, falta discussió consistent sobre aspectes concrets que preocupen la gent, encara més que sobre principis de fons.

Amb la mirada a l'altra banda, un esperaria que, si es tracta d'evitar que un grup de ciutadans localitzats en un territori vulguin separar-se del conjunt actual, el poder establert desplegués una àmplia maniobra de seducció, tal com en general han fet els britànics a Escòcia. Em costa de trobar virtuts en la part que en principi té la paiella pel mànec, que l'únic que sap és dir “no, no, no, no” i com a variants insulta, amenaça, prohibeix, escanya i puteja, agreujant els problemes que han dut a la situació actual, i així convertint-se en paradoxals propagandistes de la causa aliena. No ens enganyem: no és que la Cospedal, en Margallo, en Monago i tants d'altres siguin tontos, no és que no siguin conscients que dient el que diuen alimenten l'independentisme; s'adrecen al seu electorat, i se senten prou forts i segurs per menysprear l'opinió pública de Catalunya; en la versió optimista, donen per perdut l'electorat català.

És just això que dic, o he caigut de ple en la subjectivitat de la part implicada? L'hipotètic lector secessionista dirà la primera opció, l'unionista, la segona. La premsa d'aquests dies desgrana els aspectes del cas, sovint amb agudesa i lucidesa. Em limitaré al punt potser més candent. Quan amb la llei a la mà un poder té l'opció de fer que una requesta d'una part de la població sigui legal o bé que no ho sigui, i per voluntat política decideix això últim, per tal voluntat expulsa la qüestió de l'ordre jurídic i la trasllada a l'ordre polític. Per tant, instal·lats en tal ordre, si l'autoritat catalana treu les urnes al carrer el 9–N no cometrà cap il·legalitat, sinó que donarà una resposta política a l'acció política de l'autoritat espanyola. No és que pugui fer-ho, és que ho ha de fer per complir la inequívoca requesta de la seva ciutadania, i la il·legalitat democràtica i civil la cometria si, havent-s'hi compromès electoralment, no ho fes. Pel qui pregunti quin és l'abast, quina la magnitud de tal requesta, la resposta és a les urnes.