Opinió

Ull de peix

Santos

La brillant energia del compositor de Vila-real és incomparable

Car­les San­tos és un geni. Fa anys que ho dic tan­tes vega­des com en tinc ocasió. Ara acabo d'escol­tar el seu últim tre­ball: Lo bo va per baix, 2,55 hores de piano de San­tos per San­tos, en qua­tre CD, que és enllu­er­na­dor. Aquest àlbum reu­neix el San­tos de sem­pre –tren­ca­dor de nor­mes, enèrgic, sen­sual, etc.– i hi afe­geix molt d'ofici. Impos­si­ble d'escol­tar-lo lle­gint el diari. És un tre­ball absor­bent, escla­tant, irre­ve­rent, explo­siu, i alhora hi ha una ten­dresa i una suau sen­su­a­li­tat que emer­geix entre el rit­mes ato­nals que et cris­pen, que el mar­te­lle­gen, que et pene­tren com un gani­vet cla­vat en un tros de fusta. La bri­llant ener­gia del com­po­si­tor de Vila-real és incom­pa­ra­ble: no s'assem­bla a ningú, no té altra escola que la pròpia. A més, la seva música no es pot rea­lit­zar sense un pro­fund conei­xe­ment dels grans clàssics, per més irre­ve­rent i tabus­toll que sigui. De sobte, enmig del crit del piano (diuen que ha tren­cat més d'un piano en alguns espec­ta­cles), de l'efer­vescència apa­rent­ment caòtica (però sàvia­ment mesu­rada), enmig del paro­xisme de notes que volen agre­dir-te i que tu ento­mes amb espant i delícia, doncs enmig d'això, apa­reix la veu humana, la d'ell mateix, amb uns tocs de blues i de fla­menc, i també com un reci­ta­tiu que sem­bla que vul­gui besar la fusta col­pe­jada pel gani­vet. Si mireu la Viquipèdia, veu­reu que el con­si­de­ren hereu de l'avant­guar­disme de Joan Miró i de Joan Brossa, i també explica que, a més de com­po­si­tor i pia­nista, és fotògraf, ha fet cinema i és també escrip­tor. En tot el que fa, enllu­erna i excita.

Aquí, a la nos­tra nació, els Països Cata­lans, de vega­des tenim genis, i la música no n'havia de ser una excepció. Serem un gran país inde­pen­dent, sense el ròssec de l'endar­re­rida Espa­nya i els seus nefas­tos gover­nants.

Per cert, una altra bona notícia: la immi­nent nova novel·la de Jordi Coca, El dia­ble i l'home just, que no ens podem per­dre. Ja he lle­git el pri­mer capítol a la xarxa, i, caram, que bo que ets, Coca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia