Opinió

La columna

SOS

Es fa servir com un acrònim de ‘same old shit', referint-se a situacions tan repetitives com enutjoses

Per als que hi tenim accés, la lite­ra­tura cata­lana no deixa de ser una font de sor­pre­ses contínua: just quan et pen­ses que la tens més o menys apa­mada, topes amb algun gran clàssic que des­co­nei­xies o alguna nove­tat nota­ble. M'acaba de pas­sar amb les dues últi­mes lec­tu­res. La nove­tat: el poc cone­gut però molt entre­tin­gut Manual de super­vivència (2010) de Jordi Dausà, tan còmica­ment absurd com ver­sem­blant. El clàssic: Die­tari de viatge. De França a Mèxic (escrit el 1942, publi­cat el mes pas­sat per Duxelm) d'Artur Bladé. En aquesta des­cripció excep­ci­o­nal de l'últim èxode repu­blicà de França estant, Bladé passa sense fis­su­res estilísti­ques d'uns comen­ta­ris tran­quil·lament aspres a un lirisme cor­pre­ne­dor
(i a l'inrevés). La qua­li­tat de la seva prosa a part, hi surt, a més a més, un epi­sodi con­cret que hau­ria pogut pas­sar ahir mateix: al vai­xell, una nena mor al cap de pocs dies de néixer i els seus
pares abi­llen el taüt amb la senyera.
De seguida, hi acu­deix una repre­sen­tació de polítics cas­te­llans amb la ban­dera de la República (la naci­o­nal) i insis­tei­xen que es col·loqui, també, al taüt, tot pre­gun­tant, agres­si­va­ment, si els pares de la nena no són espa­nyols? Se'ls explica que la senyera hi és per una qüestió sen­ti­men­tal, no política. A par­tir d'aquí, el vai­xell sen­cer es divi­deix entre els cata­lans i la resta dels refu­gi­ats, tots dis­cu­tint feroçment a alta mar sobre la iden­ti­tat, la història i el dret a la secessió de Cata­lu­nya. Com
se sap, el senyal de socors uti­lit­zat en
la mar fou, durant anys, SOS (per save our souls, ‘sal­veu les nos­tres ànimes'). Avui, SOS es fa ser­vir en anglès com
un acrònim de same old shit, refe­rint-
se a situ­a­ci­ons tan repe­ti­ti­ves com enut­jo­ses. I si fa 72 anys l'acti­tud dels polítics espa­nyols envers els cata­lans era tan sem­blant a la d'ara, qui es pot sor­pren­dre de la volun­tat, sem­bla que majo­ritària, de la població cata­lana actual de no aguan­tar la mateixa vella shit ni un mes més?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia